Més autoconfiança
Un estudi de Stanford identifica la via cerebral per la qual l’actitud influeix en el rendiment matemàtic independentment del coeficient intel·lectual
Un estudi de Stanford identifica la via cerebral per la qual l’actitud influeix en el rendiment matemàtic independentment del coeficient intel·lectual. La neurociència millora l’aprenentatge.
Una actitud positiva cap a les matemàtiques i la percepció que s’és bo en aquesta matèria permet predir un millor rendiment independentment d’altres factors com el coeficient intel·lectual de cada nen. Així ho ha posat de manifest el treball d’un equip d’investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford (Estats Units) que, per primera vegada, ha identificat els mecanismes neurocognitius pels quals l’actitud positiva influeix en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic.
Fa temps que els professors i diverses investigacions havien constatat que els nens que mostren més interès i als quals els agraden les matemàtiques acostumen a ser els que treuen millors notes en aquesta assignatura. I es pensava que això tindria a veure amb el centre de recompensa del cervell. Però el nou estudi de Stanford –publicat a finals de gener a
Psychological Science– ha comprovat mitjançant ressonàncies magnètiques que tenir una actitud positiva respecte a les matemàtiques comporta una millor funció de l’hipocamp (un important centre de memòria del cervell) durant l’execució dels problemes matemàtics.
“L’actitud és realment important per al rendiment cognitiu; segons les nostres dades, la contribució única de l’actitud positiva a l’èxit en matemàtiques és tan gran com la del coeficient intel·lectual”, assegura Lang Chen, expert en psiquiatria i ciències del comportament i primer autor de l’estudi, en la nota explicativa sobre els resultats d’aquest treball.
Els investigadors de Stanford havien plantejat la hipòtesi que el vincle entre actitud i rendiment estaria en els centres de recompensa del cervell, que potser els nens amb millors actituds obtenien millors resultats perquè els resultava més gratificant o motivador. I per comprovar-la van reunir un grup de 240 nens d’entre set i deu anys, van avaluar el seu coeficient intel·lectual, la capacitat de lectura i de memòria de treball, i van mesurar el seu rendiment en matemàtiques a través de càlculs i problemes aritmètics.
També els van fer a ells i als pares o tutor un qüestionari sobre les seves característiques conductuals i emocionals, l’ansietat que mostraven cap a les matemàtiques i en la seva vida en general, i van avaluar la seva actitud cap a les matemàtiques amb preguntes sobre l’interès que tenien per aquest àmbit de coneixement, la capacitat matemàtica autopercebuda, i l’actitud cap als estudis en general. A més, es van fer als nens ressonàncies magnètiques mentre realitzaven problemes aritmètics. I van comprovar que el rendiment
VINOD MENON “Creure’t capaç actua directament sobre la memòria i el sistema d’aprenentatge”
es correlaciona amb una actitud positiva cap a les matemàtiques fins i tot després de controlar estadísticament el coeficient intel·lectual, la memòria de treball, l’ansietat matemàtica, l’ansietat general i l’actitud general cap als acadèmics. En canvi, van observar que els nens amb una mala actitud cap a les matemàtiques rarament tenien un bon acompliment a l’hora de resoldre els problemes. Alhora, van constatar en les imatges cerebrals que quan un nen resolia un problema matemàtic les seves puntuacions d’actitud positiva es correlacionaven amb l’activació de l’hipocamp, mentre que l’activitat en els centres de recompensa del cervell –inclosa l’amígdala i el cos estriat ventral, els nuclis de control de les emocions– no estava vinculada amb aquesta actitud positiva envers les matemàtiques.
“Va ser realment sorprenent veure que el vincle funciona a través d’un sistema d’aprenentatge i memòria molt clàssic al cervell, que si tens un gran interès i la percepció que tu tens capacitat per a les matemàtiques això es tradueix en una memòria millorada i en més eficiència en les capacitats de resolució de problemes del cervell”, assegura l’autor principal de l’estudi, el professor de Psiquiatria de Stanford Vinod Menon.
El seu col·lega Chen reitera l’impacte de l’actitud sobre la memòria i el sistema d’aprenentatge, però també adverteix que “l’actitud positiva obre la porta perquè els nens ho facin bé però no garanteix que ho faran; això depèn també d’altres factors”.
Anna López, neuropsicòloga de l’hospital Sant Joan de Déu, considera que un dels èxits de l’estudi és confirmar que els nens són conscients de la seva capacitat i rendiment en matemàtiques, que aquells que s’autoperceben com a bons en aquesta matèria realment obtenen bons resultats.
Apunta, no obstant això, que els resultats obtinguts pels investigadors de Stanford poden estar condicionats pel fet que els nens van treballar sense pressió. “Els nens examinats eren un grup normal, sense dificultats d’aprenentatge, i havien de fer sumes i restes sense la pressió d’aprovar o de suspendre per aquesta prova, així que al cervell només s’activava l’hipocamp per resoldre els problemes; però crec que si se’ls posés pressió, si els diguessin que si s’equivoquen en els càlculs els suspenen, llavors s’activaria també l’àrea de l’amígdala del cervell, la que gestiona les emocions i que està relacionada amb els mecanismes de recompensa”, comenta López. I emfatitza que, per la seva experiència professional en neuropsicologia i en l’abordatge dels trastorns d’aprenentatge, les dificultats en el rendiment matemàtic dels nens sovint tenen a veure precisament amb l’ansietat i amb la gestió de les emocions.
Menon assegura que les troballes de la seva investigació suggereixen que fixar-se en les creences dels nens sobre un tema i en la percepció que tenen de les seves capacitats obre un nou camí per maximitzar l’aprenentatge, de manera que un mestre inspirador, capaç de despertar l’interès i inculcar als alumnes que poden ser bons en la matèria pot desencadenar una actitud positiva fins i tot en aquells que no la tenien abans i aconseguir així que tinguin uns millors resultats matemàtics i un aprenentatge millor.
L’ou o la gallina? L’estudi de Stanford no desentranya si l’actitud
positiva obeeix a l’èxit previ del nen en matemàtiques. La relació
podria ser bidireccional “L’actitud positiva obre la porta perquè els nens ho facin bé, però no ho garanteix”
“El baix rendiment sovint té a veure amb l’ansietat i les emocions”