Mecenes d’electro art
Un empresari reusenc impulsa la col·lecció privada més gran d’art electrònic, que ara s’exposa per primera vegada
L’empresari reusenc Andreu Rodríguez impulsa la col·lecció més important privada d’art electrònic, que ara s’exposa per primera vegada a Reus. La col·lecció té peces d’Antúnez, Berenguer, Canogar, Lugán o Eduardo Kac. A més de comprar, també produeix grans obres com la de Chico MacMurtrie.
Un inflable gegant amb tecnologia capdavantera per creuar el mur que separa els Estats Units i Mèxic. Aquesta gran i controvertida escultura robòtica batejada com a Border Crossers és l’última proposta de l’artista dels Estats Units Chico MacMurtrie i amplia la Col·lecció Beep d’Art Electrònic, una col·lecció única en l’àmbit europeu que aplega mig centenar de peces i que reivindica per a l’art tecnològic la plena condició de categoria artística. Impulsant i exercint de mecenes d’aquest fons de referència internacional –les peces estan en constant moviment i s’han exposat en museus de tot el món– hi ha un empresari reusenc: Andreu Rodríguez.
Border Crossers replanteja la noció de les fronteres en un món globalitzat en el qual la tecnologia també es pot utilitzar per fer-les caure o, com a mínim, per qüestionar-les. MacMurtrie és el director artístic de l’Amorphic Robot Works (ARW), i la seva obra s’ha exposat a grans museus i institucions com ara el National Art Museum of China, la Hayward Gallery de Londres, el Reina Sofia, la Cité des Sciences et de l’Industrie de París; i també a Nova York, a Xangai i a Munic. La seva última creació l’ha produït la Col·lecció Beep. “Hi ha obres molt ambicioses que són costoses perquè incorporen molta tecnologia, requereixen investigació, necessiten un equip... Hem entrat a la producció perquè així podem incentivar la creació; nosaltres ens quedem una de les peces i l’autor en pot fer dues o tres més i vendre-les”, explica Andreu Rodríguez.
La Col·lecció Beep va arrencar fa quinze anys, encara que la passió de Rodríguez per l’art contemporani es remunta a molt abans. El president de Ticnova –el grup més gran especialitzat en botigues de proximitat (més de 400) en informàtica i electrònica de consum d’Espanya, i en el qual s’integra la cadena Beep– va començar a adquirir obres fa més de trenta anys amb la seva dona, la també artista Marie-France Veyrat. Amb ella va començar la seva col·lecció privada d’art contemporani català.
La seva col·lecció creixia i es conporat solidava, i el matrimoni va decidir anar més enllà: va apostar per les obres inspirades en la tecnologia (descartant el videoart), van impulsar un premi de creació i, després, el 2010, la New Art Fundation, per reivindicar aquest gènere, sumar sinergies i generar coneixement. La Col·lecció Beep disposa d’obres de Marcel·lí Antúnez, José Manuel Berenguer, Waldo Balart, Daniel Canogar, Luis Lugán i Eduardo Kac. Aquest últim va utilitzar el seu propi cos en Time Capsule instal·lant-se un microxip a la cama.
Al principi la col·lecció es nodria d’obres d’una mida menor, però ha tendit a la monumentalitat: “Estem fent un esforç per adquirir peces més museístiques i també per produir grans obres de primeres firmes mundials”, afegeix Rodríguez. Aquí s’emmarca, Face to Face II (2013) l avide o instal·lació de l’ artista britànic establerta Nova York, Ant h on y M c Call, forma d aperdues projeccions de llum a dues pantalles que pren vida amb el públic i juga amb la llum, les ombres i el fum.
Després d’estar exposada en la Biennal of the Moving Image de Frankfurt, aquesta obra s’ha incor- a l’exposició de Reus, que, per primer cop, i fins al 29 de març, mostra tota la Col·lecció Beep. “És la col·lecció privada d’art tecnològic i digital més important d’Europa, reflecteix una escena artística molt actual i no hi ha cap altre projecte d’aquesta envergadura”, assegura la cocomissària de l’exposició, Roberta Bosco. No en va, la col·lecció es consolida cada any amb una inversió i mecenatge de més de 100.000 euros.
El Whitney Museum de Nova York és una de les entitats pioneres en l’art tecnològic, que també emergeix en ciutats com ara Karlsruhe, Linz i Rotterdam, per exemple. El director de la col·lecció, Vicente Matallana, destaca també l’activitat a Catalunya, amb noms com el d’Antoni Muntadas, Antoni Abad, Antúnez, Berenguer, Mar Canet... “la llista és molt llarga i amb el Macba, el Santa Mònica, veurem què passa amb el CCCB, i amb Hangar com a centre de producció i investigació, Barcelona disposa d’un hub creatiu tecnològic molt interessant”.