El líder incombustible de la dreta israeliana
El primer ministre Netanyahu culpa l’esquerra de manipular els mitjans, els jutges i la policia per incriminar-lo per corrupció
No passarà res... perquè no ha passat res”. Aquesta és la frase que Benjamin Netanyahu repeteix una vegada i una altra els últims mesos referint-se a les investigacions de la policia que recomanen jutjar-lo per dos casos de corrupció.
Quan ell comença la frase els seus seguidors l’acaben per ell, com si es tractés de la tornada d’una cançó. Per als rivals de Bibi, el primer ministre que fa més temps que és al poder a Israel per darrere del fundador de l’Estat, David Ben Gurion, aquest és el principi de la fi de la carrera política del líder de la dreta israeliana, de 68 anys d’edat.
Netanyahu, a qui fins i tot l’oposició el veu com un mag de la política, està convençut que es tracta d’una campanya de les elits esquerranes, que utilitzen els mitjans de comunicació, els tribunals i fins i tot la policia per posar fi a les seves victòries electorals.
El conegut escriptor israelià Etgar Keret expressava fa pocs dies la seva estupefacció per les paraules d’un taxista que es declarava un defensor apassionat de Netanyahu i que li va dir: “Encara que Bibi fos un violador, jo el votaria, perquè és el millor líder que tenim”.
Netanyahu va créixer a Jerusalem. El pare, el professor Benzion Netanyahu, va decidir traslladar-se als EUA quan Bibi tenia 14 anys. Va tornar als 18 per complir el servei militar a la mítica unitat d’elit Sayelítics. ret Matkal. Després de deixar l’exèrcit va estudiar arquitectura al MIT de Boston i va cursar un màster en Administració d’Empreses i Ciències Polítiques.
La seva carrera diplomàtica comença el 1982 a l’ambaixada israeliana a Washington, i agafa força el 1984 quan és nomenat ambaixador a l’ONU. Quan va tornar a Israel va entrar en el Likud i va guanyar les eleccions del 1996. Tenia 47 anys.
Ara, als 68, es troba davant l’amenaça penal més seriosa de la seva carrera i es prepara, potser, per a la batalla final per la supervivència.
Dos factors poden ser decisius: la reacció dels seus socis de coalició a la possible decisió del fiscal general de presentar càrrecs, i la reacció de l’opinió pública a les pròximes eleccions, previstes per al 2019.
Els casos es van acumulant: el cas 1.000 es refereix als regals –xampany, cigars i joies– per valor de 225.000 euros que suposadament van rebre Netanyahu i la seva tercera esposa, Sara, a canvi de favors po- L’anterior premier, Ehud Olmert, ha passat 16 mesos a la presó per un tema similar.
El cas 2.000 es refereix a l’intent d’influir en els mitjans de comunicació. Netanyahu acostuma a dividir els israelians entre “nosaltres, els que donen suport a la dreta” i “ells, els altres”. Per això, amb l’ajuda del magnat Sheldon Adelson, va crear el diari gratuït Israel Hayom, que li fa de portaveu.
El cas 3.000, que la policia continua investigant, fa referència a la compra de submarins alemanys i la sospita que un advocat parent del primer ministre i altres de pròxims a ell puguin haver rebut comissions. I ahir va esclatar el cas 4.000: funcionaris pròxims a Netanyahu de la companyia telefònica Bezek van ser detinguts sota sospita de corrupció.
Segons la llei, fins que sigui condemnat en ferm Netanyahu no està obligat a dimitir, tret que la seva coalició s’enfonsi.
Bona part de la qüestió està en mans del fiscal general i assessor legal del govern, Avijai Mandelblit, que els pròxims mesos haurà d’adoptar una decisió crítica. Si presenta càrrecs contra el primer ministre, la pressió perquè dimiteixi augmentarà.
Tant Mandelblit com el cap de la policia, Roni Alsheikh, van ser nomenaments personals de Netanyahu, que va prometre convertir el primer en jutge del Tribunal Suprem i el segon en cap dels serveis secrets Shin Bet.
Alsheikh ha demostrat, recomanant investigar el primer ministre, que va amb la seva veritat per davant. La pregunta és si el fiscal general farà el mateix.
Mentrestant Netanyahu es presenta com l’únic capaç de defensar Israel de les amenaces iranianes, que, segons ell, van fer que la regió estigués a punt d’entrar en guerra fa deu dies, quan l’Iran va llançar un dron sobre territori israelià.
Alguns israelians recorden amb nostàlgia com el 1977 el llavors primer ministre laborista Yitzhak Rabin, que havia estat ambaixador a Washington, va presentar la dimissió quan es va descobrir que ell i la seva esposa Lea havien mantingut als EUA un modest compte bancari en dòlars, cosa que llavors estava prohibit. Després d’aquesta dimissió el Likud va pujar al poder per primer cop. Netanyahu, que té diners als EUA perquè ja no està prohibit, diu que lluitarà fins al final.
Ara Israel viu una tempesta interna amb acusacions de corrupció i persecució política, la dreta contra l’esquerra, i el xampany rosat i el fum dels cigars sulfurant els ànims de tothom.
Bibi va arribar al poder amb 47 anys i avui en té 68; només Ben Gurion ha governat més temps que ell
L’ex-primer ministre Olmert ha passat 16 mesos a la presó per un cas molt similar al de Netanyahu