Els Patriotes neixen per robar votants a Le Pen
El nou partit fractura i debilita la ultradreta francesa
L’extrema dreta francesa, que va ser derrotada de manera inapel·lable per Emmanuel Macron en les eleccions presidencials del maig de l’any passat, està immersa en una lluita interna que la debilita i redueix les seves opcions de futur. Ahir es va consumar una dolorosa fractura. Va néixer un nou partit, Els Patriotes, que té com a líder Florian Philippot, eurodiputat de 36 anys, ex-número dos de Marine Le Pen al Front Nacional (FN).
Els Patriotes van celebrar el seu congrés fundacional a Arras, capital del departament del Pas-de-Calais, al nord industrial, feu històric dels socialistes. Aquests territoris, molt castigats per la crisi i per les vertiginoses transformacions de la globalització, se senten temptats avui pels cants de sirena del populisme ultranacionalista.
El partit de Philippot fa bandera de la sortida ràpida de la Unió Europea (UE) i de la moneda única. Per donar credibilitat al projecte de Frexit, la nova força política va buscar el suport d’un dels apòstols del Brexit, l’eurodiputat britànic Nigel Farage, que els va enviar un calorós missatge de vídeo en què els va convidar a tenir paciència i a confiar en el seu objectiu “encara que la gent us digui que és impossible”.
La sortida de la UE i de l’euro és vist per Els Patriotes com una mesura urgent, inajornable, perquè França recuperi la sobirania i es torni a aixecar. Consideren que l’FN, per electoralisme, ha afluixat massa en aquest punt, ha diluït la seva posició, donant a entendre que la UE és reformable. Sobre la immigració, Els Patriotes també mantenen una posició dura. En canvi, pretenen ser més moderns i flexibles, menys conservadors, en afers socials com el matrimoni homosexual.
Més enllà de les discrepàncies ideològiques i tàctiques, l’escissió a l’extrema dreta sobretot és fruit d’un xoc d’egos, d’una enemistat personal, entre Philippot i Marine Le Pen. Des de la seva arribada a l’FN, el 2011, Philippot –que és diplomat a l’elitista Escola Nacional d’Administració (ENA), una empremta de prestigi màxim a França– havia assumit molt de protagonisme mediàtic.
Ahir Philippot va arremetre contra Le Pen pel seu decebedor paper a l’última campanya presidencial, especialment per aquell debat amb Macron en què ella va deixar al descobert les seves mancances en matèries essencials. La líder de l’FN va respondre amb paraules verinoses, de menyspreu suprem. Va dir que el partit de Philippot “no existeix, demà ja no existirà”, perquè qui el dirigeix no és un líder ni té espai polític.
Cal veure, en efecte, si Els Patriotes arrelen i es consoliden. En unes eleccions parcials, fa un parell de setmanes, els candidats a qui havien donat suport van aconseguir resultats catastròfics. Qui més vots va obtenir no va passar del 2%. Però això va contribuir a enfonsar encara més l’FN.
Els maldecaps de Marine Le Pen no s’acaben amb el desafiament del seu antic lloctinent. El pare, JeanMarie Le Pen, de gairebé 90 anys, fundador del partit però que després en va ser expulsat , li continua donant molta guerra. L’agra disputa familiar no amaina. Té connotacions gairebé tràgiques, primitives. També en el llenguatge. Ahir, el vell lleó ultradretà va aprofitar el moment per tornar a desafiar la filla i llançar-li un ultimàtum perquè el deixi participar, el mes que ve, en el congrés refundacional de l’FN, a Lilla. En una carta oberta divulgada per Le Journal du Dimanche ,va proposar celebrar una trobada, tots sols o amb altres persones, per arribar a un compromís. Però, en una entrevista al mateix rotatiu dominical, Le Pen pare va martellejar sense compassió la filla per la seva errada estratègica en el partit i a les presidencials i per la seva insistència a marginar-lo.
Le Pen pare va dir que no tornarà a ser candidat a l’Europarlament, tot i que vol romandre actiu en el debat polític. Quan l’entrevistador el va provocar, comentant si veia lògic que la seva filla vulgui esborrar el llegat negatiu, “diabòlic”, de l’FN lligat a la seva persona. JeanMarie Le Pen es va regirar, furiós, violent, com un jerarca tribal ferit a la part més profunda del seu orgull. “Ella només podrà trencar els seus lligams amb mi si se suïcida! –va replicar–. És la meva sang la que corre per les seves venes. Ella no seria qui és si no jo no hagués dirigit l’FN i donat suport a la seva candidatura a la presidència del partit”.
El vell fundador de l’FN aprofita per reobrir la batalla contra la seva filla Marine i llançar-li un ultimàtum