Remors municipals
La desfilada d’aquesta setmana de polítics catalans sobiranistes davant del Tribunal Suprem confirma que l’Estat vol i necessita tallar el cap de tots els partits compromesos amb la independència, una idea que no ha estat oficialment prohibida però que –segons les interlocutòries judicials– és prou “perillosa” per poder justificar la presó preventiva de Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart. Vagin o no a la presó els dirigents que declararan davant del jutge Llarena, les seves respectives trajectòries ara són en mans de la justícia espanyola i han entrat, per tant, en una zona incerta que, a més, influeix en aquells que han de prendre decisions per fer govern i tirar endavant la legislatura. En aquells que han demostrat un nivell de discrepància estratègica tan profund que està malbaratant la victòria electoral del 21-D.
Mentrestant, en un altre lloc, hi ha qui ja pensa en les eleccions municipals del 2019, sobretot els alcaldes i els quadres locals, que hauran d’arremangar-se per continuar en el càrrec o per intentar fer un canvi en el seu consistori. Als pobles i ciutats el personal del PDECat, ERC i la CUP fan les seves previsions i les seves sumes i restes en un escenari en què caldrà estar amatents a alguns fenòmens: la consolidació o no del vot a Cs, les oscil·lacions dels comuns, la resistència del PSC i, sobretot, les hipotètiques aliances per
El 155 farà menys probables els acords entre PDECat i socialistes, importants –fins ara– en diverses poblacions
formar governs locals sobiranistes, un ideal que no va concretar-se de manera generalitzada després dels comicis del 24 de maig del 2015. El 155 farà menys probables els acords entre neoconvergents i socialistes, importants –fins ara– en diverses poblacions.
ERC estarà pendent de la seva lenta però continuada entrada en territoris metropolitans i el PDECat s’enfrontarà a la possibilitat de convertir l’experiència de Junts per Catalunya en una marca adaptada a l’àmbit municipal, començant per Barcelona. Ara per ara no sabem quin impacte tindrà en l’àmbit local la disparitat estratègica entre Puigdemont i la direcció del PDECat, solemnitzada per Pascal a l’entrevista que li va fer Isabel Garcia Pagan. Tampoc sabem si el dia a dia d’un govern de JxCat i ERC –en cas que no hi hagi noves eleccions– afavorirà o no la creació de llistes en què neoconvergents i republicans vagin plegats, una possibilitat complicada que alguns voldrien a la capital catalana.
La batalla de Barcelona i la que tindrà lloc a les ciutats del segon cinturó barceloní seran clau per establir el nou equilibri de forces Catalunya endins. Colau no té assegurada la continuïtat a l’alcaldia, per bé que els partits que aspiren a dirigir la capital tenen molts deures pendents, sobretot el PDECat, que ha de triar bé la figura que pugui generar confiança en votants d’aproximacions diverses al discurs independentista. És lògic pensar que el relleu en la cúpula dels dos grans partits independentistes vindrà –necessàriament– del nou retaule municipal.