El jutge del cas 1-O no imputarà Elsa Artadi ni Jaume Roures
Llarena rebutja l’expansió incontrolada de la causa
La Guàrdia Civil està proporcionant al jutge Pablo Llarena molt de material per a la instrucció de la causa pel delicte de rebel·lió que s’investiga al Suprem, però no tot tindrà la mateixa transcendència processal. A aquests efectes, en els atestats que arriben al Suprem hi ha moltes dades, però de rellevància molt diferent. Els recollits, per exemple, respecte a la diputada de JxCat Elsa Artadi, persona de tota confiança de l’expresident Puigdemont, i els referits al president de Mediapro, Jaume Roures, no tindran més recorregut en aquest procediment judicial, tret que en el futur s’ampliïn amb nous fets fins ara desconeguts.
Aquesta convicció, dominant al Suprem, es desprèn del tenor literal de les resolucions que dicta el magistrat Llarena i de l’enfocament general que està donant a la seva tasca instructora. El jutge, en suma, està intentant que la causa no se li escapi de les mans, en el sentit d’incorporar un nombre creixent i il·limitat d’investigats. Ara ja són 28 –els 14 exmembres del Govern, 6 excomponents de la Mesa del Parlament, els presidents de l’ANC, Òmnium i l’AMI, així com els cinc dirigents de les forces independentistes que protagonitzen les declaracions de la setmana passada amb Mireia Boya (CUP) i que continuaran avui amb Marta Pascal (PDECat), Marta Rovira (ERC), l’expresident Artur Mas i Anna Gabriel (CUP).
Tots ells tenen en comú que, d’acord amb les investigacions que ha dut a terme la Guàrdia Civil i segons que s’exposa als seus informes, van pertànyer al nucli promotor del procés independentista, ja fos amb accions executives –cas del Govern–, de suport parlamentari –els exmembres de la Mesa del Parlament i els portaveus dels respectius grups que donaven suport els plans de ruptura– o els líders de les entitats cíviques que van facilitar la mobilització social. Però el magistrat s’ha negat fins ara a tota ampliació de la llista de persones imputades que pugui considerar-se perifèrica a l’acció principal. I les apreciacions dels atestats de la Guàrdia Civil sobre Artadi i Roures tindrien aquesta consideració, ja que cap dels dos no va pertànyer, que se sàpiga, al nucli essencial dels plans independentistes.
Pot passar que una altra instància judicial s’interessi per la seva presumpta actuació de suport a aquests projectes, però no el Suprem. En part per evitar que el cas 1-O es converteixi en una macrocausa de dilatada instrucció. I en part també pel principi jurídic pel qual cadascú ha de fer les funcions que li són pròpies.
En aquest sentit, cal tenir en compte que al desembre la Fiscalia ja li va demanar a Llarena que imputés l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i
El Suprem no vol que el cas 1-O es converteixi en un macroprocés que dilati la investigació i dilueixi responsabilitats
l’exnúmero dos de l’exvicepresident Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, que alhora és el suposat redactor del document EnfoCats, que inclouen els plans de desenvolupament de l’estratègia independentista, un text trobat en l’escorcoll al seu domicili. I el jutge ha denegat la incorporació de Trapero amb la idea que sigui l’Audiència Nacional la que continuï amb aquesta branca de la investigació.
Pel que fa a Jové sí que pot donar-se pràcticament per descomptat que l’incorporarà a la causa de l’1-O com a investigat, perquè el document EnfoCats apareix citat com a peça fonamental a les principals interlocutòries del Suprem sobre aquest procés. Jové, d’altra banda, ara és diputat del Parlament, raó per la qual li correspon el mateix fur que a la resta dels membres de la Cambra catalana imputats en aquest cas.