Europa davant el repte de la seguretat
EL paper d’Europa al món i, en concret, pel que fa a la pròpia seguretat, és una de les qüestions candents als principals fòrums d’anàlisi estratègica i de perspectives polítiques continentals. Especialment, des que l’arribada a la presidència dels Estats Units de Donald Trump ha posat en qüestió el paper representat pel país nord-americà al món a partir de la Segona Guerra Mundial, mentre es manté en nivells molt alts l’amenaça terrorista global sobre Europa.
Per aquesta raó, els organitzadors de la 59.ª Conferència de Seguretat de Munic celebrada aquest cap de setmana han plantejat els debats sobre l’eix de la pregunta “Fins a la vora de l’abisme, i de tornada?”, que els vint caps d’Estat i de Govern, així com el més de mig centenar de ministres d’Exteriors i de Defensa, han provat de respondre. La conclusió unànime és que és precís abordar la qüestió amb immediatesa. El ministre d’Exteriors alemany en funcions, Sigmar Gabriel, va dir que “Europa necessita projectar el seu poder cap al món de forma conjunta” i d’involucrar-se a nivell militar. Per al primer ministre francès, Édouard Phillippe, “si no hi ha un compromís operatiu més gran dels Estats membres, la qüestió continuarà sent per molt de temps un simple tema de conversa”. Per al ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, impulsar la seguretat i la defensa europees significa “consolidar la indústria armamentística i el desenvolupament del component tecnològic i industrial de la defensa”; un discurs pronunciat davant més de mig centenar d’alts directius d’empreses, també convidats a la conferència.
Si la renúncia dels Estats Units al paper de policia mundial que ha posat en marxa Trump i l’amenaça del terrorisme són dos elements principals del debat de la seguretat europea, el tercer element és el Brexit. La sortida del Regne Unit obliga a replantejar la qüestió en uns nous termes. Precisament, la primera ministra britànica, Teresa May, va exposar a Munic la seva intenció de negociar un pacte amb la UE de protecció mútua postBrexit. Però el president de la Comissió, Jean Claude Juncker, va aigualir el vi britànic. “Val més no barrejar negociacions”, va venir a dir. Perquè, com és sabut, un dels eixos de la sortida del Regne Unit de l’Europa unida és el rebuig de romandre sota les directrius del Tribunal de Justícia de la UE i, per tant, la qüestió de l’extradició de terroristes està encara per resoldre. Mentre no quedi solucionada aquesta qüestió, lògicament no hi pot haver acord post-Brexit per a la seguretat.
A Munic no hi havia únicament presents representants de la UE, sinó que també hi van assistir delegats dels Estats Units, russos, israelians, saudites i fins i tot iranians, que també van prendre la paraula. En el cas del representant de la Casa Blanca, l’assessor presidencial Herbert R. McMaster, va comminar els europeus a deixar de negociar amb l’Iran, un discurs que va sonar a repetit, però tampoc no es va quedar curt el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, quan va afirmar que Rússia vol una “Europa forta i responsable a l’escenari mundial”.
La qüestió, per tant, és si Europa està decidida a agafar les regnes de la seva seguretat, la qual cosa significa augmentar les inversions en defensa, en intel·ligència i en justícia. Sembla evident que el nou marc estratègic mundial obliga la UE a prendre decisions com més aviat millor, però la pregunta és si els europeus estan disposats a secundar aquestes polítiques. D’això no se’n va parlar a Munic.