Convertir el concepte abstracte en experimental
Fa temps que els professors saben que l’actitud positiva i la percepció de les pròpies capacitats influeixen en els resultats dels alumnes i que, per tant, una de les claus perquè aprenguin matemàtiques és fer-les atractives, així que són molts els que estan experimentant noves formes d’ensenyar-les.
Els experts en didàctica adverteixen que no es tracta de presentar les matemàtiques de forma lúdica o amb jocs perquè els nens s’ho passin bé, sinó a fer visible la seva utilitat, la seva presència i rellevància en la vida diària perquè els estudiants copsin conceptes matemàtics d’alt nivell entenent-los i sabentlos aplicar, perquè això és el que realment atrapa i motiva.
Asseguren que per aconseguir-ho cal canviar la manera de fer les classes de matemàtiques, substituint les explicacions teòriques per l’experimentació i la visualització, canviant el concepte de “classe de matemàtiques” pel de “laboratori de matemàtiques”, en paraules de Lluís Mora, professor i representant de Feemcat (Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya), institució que impulsa iniciatives per millorar l’ensenyament de les matemàtiques.
Però aquesta transformació passa també per millorar la formació dels mestres i professors, tant en el domini de continguts com en l’ús de nous recursos didàctics i noves formes d’organitzar la classe, segons explica Carme Burgués, especialista en Didàctica Matemàtica que forma futurs mestres a la UB i també recicla aquells que ja estan treballant a través del programa AraMat que impulsa el departament d’Ensenyament de la Generalitat.
VISUALITZACIÓ. Burgués assegura que una de les claus per millorar l’aprenentatge de les matemàtiques i fer-les més atractives és convertir-les en una cosa “visible”, ja sigui a través d’objectes, fotografies, vídeos, jocs, esquemes... “Hi ha molta investigació que demostra que la visualització –per exemple representar la multiplicació de dos números com un rectangle quadriculat– contribueix a la comprensió profunda, a reconèixer un concepte i ser capaç d’aplicar-lo”, apunta. Lluís Mora emfatitza que es tracta de plantejar la classe com si fos un taller on els problemes es resolen amb materials manipulables, plantejant preguntes, hipòtesis i fent comprovacions per extreure’n les conclusions, perquè d’aquesta manera no només es “visualitzen” les matemàtiques sinó que l’experimentació i manipulació fa que s’interessin per les matemàtiques els qui normalment diuen que no els agraden, i a més s’aprèn a relacionar-les amb altres coneixements. Com a exemple comenten que un concepte tan abstracte com la probabilitat pot treballar-se fàcilment amb daus, cartes o monedes tant a primària com a l’ESO o batxillerat només canviant les preguntes plantejades.
ACTIVITATS OBERTES. Expliquen Burgués i Mora que aquesta manera de treballar les matemàtiques requereix abandonar les tasques rutinàries i plantejar activitats obertes i creatives que possibilitin diversos enfocaments i múltiples solucions per tal que tots els alumnes puguin avançar, encara que no tots arribin al mateix resultat. “Per això és imprescindible que el mestre sàpiga conduir la classe mitjançant preguntes, no donant informació, perquè cada nen pugui anar resolent el problema segons els seus recursos, amb reptes diferenciats i cada vegada més elevats perquè els que tenen més potencial no s’avorreixin”, diu Burgués.
TREBALL EN GRUP. Una altra de les claus, segons els experts, és combinar els alumnes perquè treballin en petits grups, fomentar la discussió i el debat i crear un ambient de resolució de problemes en el qual estiguin admeses totes les aportacions, incloent-hi els errors, perquè aquesta diversitat permet potenciar el coneixement.