Si n’és de gran Amèrica

Els habitants de l’illa de La Palma en castellà són palmeros, però en català no hi ha gentilici i cal recórrer al sintagma “de la Palma”. Així, la nostra estimada Lucy tradueix “la arquitecta palmera” per “l’arquitecta de La Palma”, i si escrivim: “Los palmeros controlan la contaminación lumínica”, la traductora automàtica fa: “Els habitants de La Palma controlen la contaminació lluminosa”. Fins aquí, oli en un llum. El problema va venir quan, durant la campanya de Trump, el corresponsal feia referència als aduladors de Trump com “los palmeros de Trump” i la traducció automàtica feia: “els habitants de La Palma de Trump”.

Els gentilicis són els adjectius que fan referència a una nissaga o a un poble. Així, el gentilici de Cornellà és cornellanenc i el del Prat és pratenc. Hi ha llocs, però, que tenen gentilicis singulars, que deriven del nom antic de la població, com ilerdenc o egarenc, que conviuen amb lleidatà i terrassenc. I n’hi ha d’altres que no en tenen, i llavors cal fer servir un sintagma preposicional, com en el cas que hem vist: “de La Palma”.

Després encara hi ha un altre cas emblemàtic, que és el dels Estats Units d’Amèrica. Si els habitants dels Estats Units Mexicans són els mexicans i els de la Unió Europea són els europeus, per lògica els dels Estats Units d’Amèrica són els americans. Així és com ells s’anomenen, però com que el continent americà és molt més gran que els EUA, a aquesta banda de l’oceà sempre hi ha hagut reticència a anomenarlos així i ens hi referim com a estatunidencs. Suposo que aquesta solució va néixer per no menysprear els altres americans, sobretot els llatinoamericans, tot i que ells s’anomenen així i no tenen tants problemes com nosaltres.

La solució en castellà per no dir americans als americans va ser l’invent estadounidenses, que ha funcionat prou bé i marca amb precisió la diferència, tot i que els mexicans, posats a queixar-se, també diuen que amb aquest nom ells també s’hi senten identificats. Els estadounidenses es van escampant a poc a poc en català, estatunidencs, i cada cop es fa servir amb més naturalitat.

L’aspecte curiós és que, així com els gentilicis deriven de manera natural del topònim (de Sarrià > un sarrianenc, de Tremp > una trempolina), en el cas referit es fa servir com a gentilici l’organització política del país. D’un ciutadà de la República Italiana no en diem pas un republicà, com tampoc anomenem federal un habitant de la Federació Russa. El gentilici estatunidenc, doncs, és un cas únic, al qual ara s’afegeix, en castellà, emiratí (de la Unió dels Emirats Àrabs). Una nova via per crear gentilicis.

A aquesta banda de l’oceà sempre hi ha hagut reticència a anomenar ‘americans’ els dels EUA

mcamps@lavanguardia.es