Contenidors
Recorden els debats sobre els barracons a les escoles catalanes? Aquestes instal·lacions que havien de ser provisionals i que anys més tard vam descobrir que eren eternes s’han utilitzat sempre com a arma política, tot i que els partits d’esquerra han estat els més bel·ligerants contra la pràctica de col·locar barracons en lloc de construir escoles de totxana. La polèmica ressorgeix a cada campanya electoral i cap dels governs a Catalunya, hagin estat de dretes o d’esquerres, han erradicat aquests barracons. No només no han desaparegut, sinó que han augmentat. Catalunya és líder d’Espanya en barracons amb més d’un miler (1.010) i onze de les catorze escoles noves d’aquest curs es van obrir en mòduls prefabricats.
L’agre debat entorn d’aquestes construccions ha mostrat una curiosa alternança en el llenguatge polític. Els partits de tots els colors que han impulsat aquestes precàries instal·lacions quan governaven s’hi referien com a mòduls prefabricats o provisionals mentre que l’oposició, també de tota índole, sempre ha preferit el terme barracó. És a dir, l’eufemisme apareix o desapareix a discreció.
El govern de Barcelona ha reobert aquest vell debat amb l’anunci de la instal·lació de 92 habitatges prefabricats per pal·liar la seva exasperant lentitud a l’hora de construir pisos socials i adjudicar-los, com hem vist a l’edifici municipal del Raval (comprat fa cinc anys, acabat fa nou mesos, amb els inquilins legals impacients per entrar i ocupat per persones víctimes de traficants d’habitatge que s’aprofiten del descontrol del Consistori amb les seves propietats). L’Ajuntament de Barcelona ha batejat aquests pisos prefabricats amb el nom d’allotjaments de proximitat provisionals (aprop) i, esclar, l’oposició ha trigat un segon a anomenar-los barracons i a recordar que el partit que va prometre resoldre el problema de l’habitatge es dedica a col·locar les famílies necessitades en habitatges prefabricats.
D’aquesta manera, BComú pren la mateixa medicina que va utilitzar per atacar els partits que havien governat la ciutat fins a la seva arribada. Com un bumerang, aquella crítica ferotge feta des de l’activisme s’ha girat en contra seu.
Els Comuns diuen que aquests pisos prefabricats s’inspiren en els que existeixen des de fa anys a Amsterdam. Miquel Triana és un jove barceloní que va residir dos anys com a estudiant en un d’aquests habitatges de lloguer assequible a la capital holandesa. Allà els anomenen contenidors per la seva similitud a la càrrega dels vaixells. La seva experiència va ser positiva. “Eren petits, amb el bany com el dels avions, però confortables, ben aïllats del fred i del soroll de les habituals festes d’estudiants”, m’explica. Això sí, va comprovar que la vida dels contenidors és efímera perquè es comencen a foradar al cap de pocs anys d’ús. Així que si els nous aprop, barracons o contenidors de Barcelona són realment provisionals no s’ha de tenir por de res. Però sabent que Catalunya no és Holanda i que aquí les coses temporals tendeixen a eternitzar-se com ha passat amb els mòduls de les escoles, tindrem polèmica per estona sobre aquests pisos prefabricats.
La crítica ferotge als barracons escolars s’ha girat en contra dels Comuns pels pisos prefabricats