Coses que passen en un cafè
L’editorial Errata Naturae redescobreix en castellà Mary Lavin, una de les millors autores de contes del segle XX
No teníem traduccions de la seva obra en castellà i pocs la coneixien aquí. La Mary Lavin d’En un café (Errata Naturae) se’ns presenta com una autora brillant, procaç i incisiva. Els seus relats teixits sobre aquella verda, campestre, intensa i dura Irlanda de fons conquereixen el lector. “La memòria i desig de tants joves expatriats, de tantes vídues”.
El llibre promet ser un altre encert en vendes d’Errata Naturae, que ja ens ha acostumat a descobrir autors que desconeixem o editar textos inèdits en castellà. Amb Tú no eres como otras madres, d’Angelika Schrobsdorff, per exemple, va fer diana. “Amb Mary Lavin –confessa la seva editora Irene Antón– m’ha passat una cosa fascinant, com quan fa uns anys vaig descobrir Edna O'Brien”.
“Per dir-ho sense embuts, és magnífica”, destacava el titular de The New York Times. Autores de prestigi com Joyce Carol Oates consideren Lavin una de les millors autores de contes del segle XX, i la Premi Nobel de Literatura del 2013, Alice Munro, va confessar “llegir-la” amb “sorpresa i seguretat perquè és tremendament intrèpida, original i extraordinària”.
La seva història sembla fàcil de resumir, encara que amaga enigmes que encara estan per resoldre. Mary Lavin neix a East Walpole, Massachusetts, l’any 1912. Amb deu anys abandona els Estats Units amb la seva família, d’origen irlandès, per recuperar aquella Irlanda de les seves arrels que marcarà la seva literatura.
Alguns d’aquells contes de Lavin, que al seu dia es van publicar a revistes com Harper’s Bazzar o The New Yorker, van merèixer premis com el James Tait Black Memorial, Guggenheim Fellowship o el premi Katherine Mansfield.
La crítica a la Gran Bretanya i els Estats Units ha considerat aquesta antologia digna descendent de retalls de Joyce, encara que a la seva editora a Espanya li recordi més a Txékhov. Limonada, En medio de los camps o Una taza de te són alguns d’aquests contes amb traducció de Regina López Muñoz.
Cal destacar, entre d’altres, el relat que dona nom al volum –En un café–, en què Lavin, en ple procés de dol pel seu marit, recupera l’harmonia, certa dignitat que sentia perduda. “Era just així com s’acostava per reunir-se amb ella: portant amb indolència el vell barret de feltre, satisfet d’haver acabat la jornada. Per primera vegada en els dos anys que havien passat des que ell l’havia deixat va ser capaç d’entreveure’l [...]. Havia rescatat els seus drets. Però de quina manera els havia recuperat exactament en aquell petit cafè? Allà residia el miracle”.
El 1992, quatre anys abans de la seva mort a Dublín, Mary Lavin va ser nomenada Saoi de Aosdána, el més alt reconeixement literari irlandès. El crític britànic especialitzat en narracions curtes V.S. Pritchett va dir que no se li ocorria ningú més que hagués aprofundit tant, i amb menys por, dins el cor irlandès. Emigració, maternitat, prejudicis, desamor, tot hi cap en aquest compendi de pinzellades a la irlandesa.
A la Gran Bretanya i als EUA la veuen hereva de Joyce, encara que a l’editora espanyola li recorda més Txékhov