Àngels Gonyalons i Abel Folk reviuen ‘El llibertí’ al Poliorama
Va aconseguir un gran èxit fa una dècada i els seus responsables creuen que és hora de mirar de repetir-ho: Joan Lluís Bozzo torna a dirigir al Teatre Poliorama El llibertí, un vodevil filosòfic atapeït d’humor del francès Éric-Emmanuel Schmitt. És un vodevil filosòfic amb dones seductores i intel·ligents que entren, surten i s’amaguen a les habitacions i tornen boig el protagonista, que és ni més ni menys que un dels grans pensadors de la Il·lustració: Denis Diderot, pare de la monumental Encyclopédie amb D’Alembert. Diderot serà pintat per una enigmàtica artista, Madame Therbouche, que vol retratar-lo profundament..., de manera que li demana que es despulli. Això sí, en aquesta ocasió Diderot i Madame Therbouche no seran, com quan es va estrenar l’obra al Poliorama el 2007, Ramon Madaula i Laura Conejero, sinó Abel Folk i una Àngels Gonyalons que els últims anys es prodiga poc pels escenaris barcelonins: l’última vegada el 2014 com a mare superiora del musical Sister act.
El llibertí, que es podrà veure fins al 2 d’abril, uneix en escena elegància, voluptuositat i idees: Diderot està tancat al pavelló de caça del seu amic, el baró D’Holbach, per intentar escriure l’entrada de l’Encyclopédie corresponent a un terme espinós: moral .I quatre dones l’hi posaran difícil: la pintora; la seva dona, farta de les seves infidelitats; la seva filla, que li explica que busca un home de la seva mateixa edat, i la senyoreta D’Holbach, que vol deixar de ser verge. Totes elles li faran veure que els problemes morals requereixen ser estudiats cas a cas i tenen solucions fràgils i discutibles.
Per Bozzo, El llibertí és una obra “amb girs de molta astúcia teatral, de molt enginy”. “Una obra que sota l’aparença d’una comèdia de faldilles i un vodevil de portes que s’obren i es tanquen reflexiona sobre la guerra dels sexes, sobre la terrible dificultat de distingir què és amor i què és sexe, què és passió i què és tendresa. Diderot va ser un els pensadors més moderns i es va plantejar el tema sense escrúpols puritans ni prejudicis morals. Va advocar per la llibertat individual, i a la funció trobem màximes seves com ara que tot està permès si no es fa patir l’altre o que l’únic deure de l’home és ser feliç, frases que són una lliçó de tolerància”, conclou el director.