Un Luis Suárez en forma amenaça Stamford Bridge
Luis Suárez recomana “no adormir-se ni un segon” a Stamford Bridge
Pocs oficis ajuden a desenvolupar la memòria com el dels futbolistes. Ho recorden tot com si fos ahir. Cada partit, cada gol, cada error, cada somni complert, cada malson... Luis Suárez va dormir poc la nit posterior a la derrota de París (4-0) de la temporada passada. Li va passar el mateix després de caure a Torí amb el Juventus (3-0) i no està disposat a tolerar res semblant demà a Londres. La Champions és una competició que no perdona cap badada. El davanter uruguaià del Barça ho sap, i així ho va verbalitzar en una entrevista recent concedida a La Vanguardia: “De visitant en aquesta competició no et pots adormir ni quinze, ni deu ni cinc minuts, perquè ho pagues molt car. Ja hem après aquella lliçó. Si el nostre desig és guanyar la Champions, cada pilota i cada minut cal jugar-lo posant-hi tota l’ànima”.
Suárez torna a Anglaterra després de defensar la samarreta vermella del Liverpool durant quatre temporades. Sap de què parla quan descriu el Chelsea com alguna cosa més que un equip defensiu. L’uruguaià desmenteix la imatge que s’ha imposat en els últims dies a Barcelona, la que preveu els de Londres tancats amb pany i forrellat a camp propi. No serà així, afirma el davanter: “Per defensar bé també has d’atacar bé, i el Chelsea és un equip que ataca bé. No és un conjunt acostumat a defensar sempre, n’hi ha que fa més temps que fan el mateix, però el Chelsea té necessitat de protagonisme, i jugar dos partits de 90 minuts només a defensar seria complicat per a ells, sobretot en el primer partit, perquè juguen a casa. Allà no crec que es repleguin tant. Seran dos partits macos”, pronostica.
Entusiasmat de jugar al Barça i de disputar la Lliga espanyola, Suárez troba a faltar algunes coses del futbol anglès. Quan li pregunten per quin dels dos campionats li agrada més, opta pel camí del mig: “L’ambient i com es viu el futbol als estadis anglesos és espectacular, però aquí la Lliga també té el seu potencial, per alguna raó els millors jugadors del món volen venir. Les dues lligues barrejades, això seria espectacular”.
Queda clar que Suárez té ganes de tornar a trepitjar terra anglesa. El partit contra el Chelsea li arriba en un moment de forma pletòric. El seu gol a Eibar (àgil desmarcatge, finta amb el cos i alta definició) defineix aquesta sensació d’exuberància. El seu inici irregular de temporada, condicionat per una lesió de genoll que li provocava un dolor que va negar per tal de continuar donant guerra, ha donat pas a una estadística espaterrant en la Lliga, en què ja ha fet 17 gols, un registre considerable. Però alguna cosa grinyola en la Champions. Suárez no hi té números on aferrar-se. No hi ha marcat encara aquesta temporada i per recordar el seu últim gol a Europa cal remuntar-se (mai millor dit) a la nit màgica del 6-1 contra el PSG, el març del 2017. Ha passat gairebé un any. Massa.
Suárez va deixar Liverpool a la recerca de títols. Allà exercia de rei sense trofeus i al Barça es dedica a devorar-los al servei de Messi, amic i monarca indiscutible. Perdut Neymar i en espera que Coutinho, un altre amic, s’integri al grup, Suárez i Messi portaran en gran part el pes de l’atac a Londres com l’estan portant entre tots dos aquesta temporada. Tot fa pensar que Ernesto Valverde utilitzarà a Londres el 4-4-2 que tan bon resultat li ha donat en escenaris tant o més difícils que Stamford Bridge, per exemple el Bernabeu en la Lliga i Mestalla en la Copa.
Suárez va marcar en les seves primeres tres temporades amb el Barça 7, 8 i 3 gols en la Champions respectivament. L’uruguaià sent que li ha arribat l’hora d’estrenarse en aquesta.