Les dues vides de Cesc
Fàbregas s’enfronta per cinquena vegada al Barça, contra qui ha perdut una final i dues eliminatòries
Ell va ser el primer, el més atrevit i el més valent”, va dir Gerard Piqué sobre la decisió de Cesc Fàbregas d’emigrar a la Premier League amb 16 anys. L’estiu del 2003 Arsène Wenger va interrompre les vacances per rebre en persona el jugador i la seva família a Londres, amb el president de l’Arsenal, David Dean. Quinze temporades després, alguns dels companys que va deixar a la Masia, com Messi o Piqué, han aixecat diverses Copes d’Europa, un trofeu que continua vetat per al migcampista d’Arenys, ja que el seu parèntesi de tres temporades al Camp Nou va coincidir amb un període de sequera europea entre els títols de Wembley (2011) i Berlín (2015).
Va arribar tard a Barcelona o se’n va anar massa d’hora. En realitat, la història de Cesc amb la Champions és bastant depriment. Va perdre l’única final que ha disputat, l’any 2006 a París, justament contra el Barcelona, però el torneig li reservava un cop encara més dur. “Després que ens eliminés el Chelsea, vaig estar uns quants dies sense dormir”, ha reconegut respecte a les semifinals de l’edició 2011-2012 en què el Barça va caure de manera inversemblant, havent fet mèrits de sobres per haver assolit la final de Munic. “És el dia que més trist he tornat a casa en la meva carrera”, revela el jugador en declaracions a Barça TV. “Aquí [al Chelsea] de vegades ens ho recorden amb sorna. En 180 minuts va ser un petit miracle que no passéssim a la final. Va passar de tot, vam tenir moltíssimes oportunitats, jo el primer, que en vaig tenir dues de clares aquí a Stamford”.
Fàbregas manté l’amistat des de la infantesa amb Piqué i Messi, i últimament s’avé força amb Luis Suárez. “Amb els Busi [Busquets], Jordi [Alba], Andrés [Iniesta], que hem jugat junts des de fa tant temps, també ve molt de gust parlar-hi”. Però després de 15 temporades a Anglaterra, Cesc és un londinenc més. No va resultar òptima la seva experiència al Camp Nou. Trobar un forat a la líSom
“Som conscients que haurem de fer dos partits brutals per poder passar” “És el dia que més trist he tornat a casa en la meva carrera; aquí al Chelsea de vegades ens ho recorden”
nia Xavi-Busquets-Iniesta en plenitud de condicions va ser una missió impossible i les suplències no congeniaven amb el caràcter d’un jugador que s’havia convertit en ídol de Highbury. El Barça, i concretament Guardiola, l’havia perseguit durant anys, però el jugador no va trobar una bona col·locació al vestidor i va tornar a Londres, aquesta vegada al Chelsea, quan encara tenia anys de contracte per complir i deixant 33 milions a la caixa.
Ara torna a intentar la conquesta d’Europa, però no mostra gaire optimisme perquè la Champions l’ha fallat massa cops. “Si passéssim aquesta eliminatòria, hauria de ser amb dos partits d’un gran nivell perquè ara el Barcelona està jugant a un nivell molt alt. conscients que serà difícil, però en el futbol poden passar moltes coses. Tenim un pla i anirem amb ell, però contra un gran equip i que té el millor jugador del món hauràs de fer dos partits brutals per poder passar”.
És, al marge de la final del 2006, la tercera vegada que el Barça es troba al camí de Cesc. El català va caure amb l’Arsenal a la ronda de vuitens de la 20092010, encara que no va poder disputar el partit de tornada per lesió, i va tornar a quedar eliminat en els quarts de la temporada següent. La seva prudència està plenament justificada. Demà vol guanyar, “però sobretot que ells no marquin”. “Que no marquin aquí és fonamental”, insisteix. I Pedro Rodríguez assenteix davant la càmera de Barça TV. En la tercera temporada a Stamford Bridge, l’extrem canari és un dels 13 futbolistes que han militat amb el Barça i el Chelsea, però en el seu cas la relació amb la Champions és prou bona. Era a la banqueta de Stamford Bridge la nit que Iniesta va fer l’èpic gol al temps afegit que va traslladar el Barcelona a la final de Roma. “Ells van merèixer un altre resultat veient com va ser el partit. Nosaltres amb prou feines vam tenir ocasions i aquell miraculós gol de l’Andrés va ser una bogeria. Recordo que tots vam sortir de la banqueta a celebrar-ho”. Pedro ha participat aquest curs en cinc dels sis partits de la Lliga de Campions. Cesc els ha jugat tots.