Asensio regna en el caos
El Madrid s’imposa al Betis en un partit sense cap control i ple d’alternatives
El Madrid de la Lliga va tornar amb una victòria força caòtica al Villamarín en un partit que desesperaria qualsevol entrenador per la falta de control i el joc desordenat. El Madrid va guanyar perquè a les seves estones bones, que no van ser gaires, va exhibir un punch molt superior. El Betis va ser bastant millor el primer temps, però es va quedar sense gasolina en el segon, tocat també anímicament a mesura que el Madrid anava encadenant els seus gols. Encara va tenir una escomesa final el Betis, que va obligar el Madrid a patir fins al gol al temps afegit de Benzema.
Com calia esperar, Zidane va moure molt l’alineació després del partit de la Champions. Va canviar poc la defensa –només Nacho per Varane– però el mig del camp va ser inèdit, amb Casemiro, Lucas Vázquez, Asensio i Kovacic. La davantera va ser encomanada a Cristiano i Bale. Per una vegada, Benzema es va quedar a la banqueta. Bale, el seu substitut, va estar fatal, desaparegut per fer contraatacs i desencertat en les seves poques rematades.
La posada en escena dels blancs va ser al gust de Zidane. El Madrid va sortir fort i va marcar de seguida, als onze minuts, després d’una rematada fortíssima de Cristiano que va repel·lir Adán com va poder i Asensio va rematar de cap a la xarxa. El balear va ser de nou el millor del Madrid, el seu jugador més creatiu, imparable entre línies.
La resposta del Betis al gol va ser impecable. L’equip de Setién no fa mai cap pilotada, triangula bé i li va buscar les pessigolles al rival per les bandes. El Madrid, de sobte, es va veure sense la pilota i va anar marxant del partit a poc a poc. Aquestes llacunes o distraccions són una constant al llarg de la temporada que l’han portat a ser on és. Tot es va agreujar abans de la mitja hora de joc amb la lesió de Marcelo, una punxada muscular que el va deixar fora de combat i va fer saltar totes les alarmes a la banqueta blanca. El brasiler va ser el millor contra el PSG i el seu concurs per a la tornada sembla vital.
Entre els patiments per la lesió de Marcelo i la seva falta de grapa, el Madrid es va veure sotmès. Els verd-i-blancs van començar a sumar ocasions i van empatar amb un cop de cap de Mandi després d’un córner. En ple desconcert blanc, de seguida va arribar el 2-1 en una rematada de Júnior que Nacho no va poder refusar i es va fer un autogol.
La segona part només va tenir el color del Madrid, que va sortir amb les piles posades, i no estava disposat a consentir un altre ridícul com el del Llevant. Als quatre minuts va arribar el gol de l’empat amb un cop de cap de Ramos per rematar un córner, el típic gol de tota la vida del central.
A partir d’allà, el Madrid es va exaltar. Als 59 minuts Asensio tornava l’avantatge al marcador al Madrid, un gol que li feia justícia i que tenia un significat especial, era el gol 6.000 del Madrid a la Lliga. Poc després va arribar el 2-4 amb una gran rematada de Cristiano. En condicions normals, tot semblava resolt. Però amb el Madrid d’aquesta temporada res no es pot donar per fet. Un altre cop, quan faltaven vint minuts va abaixar el ritme de manera alarmant. Va entrar Isco per Bale, però no va aportar gran cosa i el Betis, a poc a poc, es va anar posant en el partit. Quan faltaven set minuts Sergio León va aprofitar una bona passada de Junior per posar el 3-4 i incendiar el Villamarín. Amb el camp fet una olla de pressió, Zidane va posar Benzema per Cristiano i el francès va definir molt bé una contra i va posar fi als nervis i la intriga.
El Madrid va tenir molt punch, però en defensa va ser un colador i el Betis el va collar fins al final