“Escriure clar, parlar bé, saber dir que no: això cal ensenyar”
Edat? Això no es pregunta al meu país! Vaig néixer a Cleveland (Ohio) i visc a Nova York. Soc professora de professors. Soc casada, amb dos fills. Política? Liberal progressista. Creences? Soc laïcista. No t’entossudeixis a ficar una cosa al cap de l’alum
Professora de professors?
Ensenyo a ensenyar: a professors, líders grupals, directius d’empreses, hospitals...
Què tenen en comú?
Són persones que han d’ensenyar alguna cosa a uns altres, que poden ser alumnes, empleats, infermers... I en cada cas es tracta d’ensenyar de la manera més eficaç.
Qui li va ensenyar a vostè?
El meu pare era sindicalista en una fàbrica de Cleveland. De petita, l’ajudava a fer els cartells per mobilitzar els obrers...
I a l’escola?
Em va influir més la meva mare, abocada a culturitzar-me: viatjàvem juntes per les pàgines del National Geographic.
Tots hem tingut un professor que ens ha marcat.
Com va ser el seu?
Als deu anys, el professor Sola.
Què feia?
Entrava a l’aula i ens deia: “No vull veure res sobre els pupitres”.
Així captava la vostra atenció. I ho trèieu tot dels pupitres i l’escoltàveu, oi?
I amb expectació! Sabíem que alguna història ens explicaria...
Tots volem escoltar una bona història. Ho feia bé, aquell professor?
Han passat 47 anys i encara el recordo.
Va saber connectar amb els teus interessos, motivar-te.
Explicava el descobriment d’Amèrica. I també les seves peripècies per allí.
El bon professor entén el que necessita cada alumne i extreu de cada un el millor segons les seves vocacions i talents.
Quines vocacions va tenir, vostè?
A Ohio, quan era jove, una noia només podia somiar ser hostessa, infermera o professora. I hostessa no ho podia ser: duia ulleres. Ni infermera: si veia sang, em desmaiava.
Li va quedar ser professora.
Vaig tenir oportunitat d’una beca a l’Índia, i la vaig aprofitar. Allà vaig conèixer una periodista que impartia classes als més pobres. Amb ella vaig aprendre molt!
L’hi ha agraït després?
No, li vaig perdre la pista. I ho faré, tens raó: res no afalaga més un professor que rebre la gratitud d’un exalumne. M’ha passat.
Quantes tècniques pedagògiques hi ha?
Moltes, i són eines: el bon professor les ha de conèixer i fer servir la més convenient en cada cas, com qui té una bona caixa d’eines.
I quina és la seva eina predilecta?
L’escola de l’action learning (aprenentatge d’acció), de Reginald Revans.
No tinc el gust.
Estudiant d’astrofísica i deixeble d’Einstein, es va retirar del projecte de la bomba atòmica. Va gestionar mines de carbó: es va especialitzar en gestió industrial. I va comprovar que el seu rendiment millorava mitjançant l’aprenentatge actiu: l’alumne aprèn per l’acció, analitzant els seus propis actes.
Què ha de tenir un professor per ser bo?
Amor a l’altre, perquè això el mena a tenir habilitats relacionals, interpersonals.
Haurà de conèixer bé la matèria que imparteix, també...
Sí, i tenir-la al dia, però més important que saber-ne molt és saber arribar a cada alumne: cada un necessita una mena de relació.
Posi-me’n algun exemple.
En tot grup hi ha un individu que boicoteja l’ensenyant. Convé identificar-lo aviat i saber guanyar-te’l, o serà tot molt més difícil per a tothom.
També hi ha el que no entén res o ho entén al revés.
En una classe de matemàtiques, forma parelles: ajunta un alumne hàbil amb un altre d’inhàbil. Digues a tots dos que si el segon aprova l’examen, els avaluaràs a cada un amb mig punt més de regal en la nota.
Resultat?
El primer s’esforça perquè el segon aprengui. I el segon aprèn i aprova. Tots dos s’estimulen, tots dos han millorat.
Com milloraria vostè el nostre sistema educatiu?
Hem d’ensenyar als professors que ja no es tracta de ficar un coneixement al cap de l’alumne, sinó d’ajudar-lo a tenir una ment molt oberta i molt adaptativa: això és la clau de la supervivència.
T’adaptes o mors?
Sí. I per això cal que els ensenyem soft skills (habilitats suaus) i que les aprenguin.
Quines habilitats són aquestes?
Com les cèl·lules mare en medicina, serviran per a tot: són destreses que et serviran per a tota la vida i en tots els contextos, per molt canviants que siguin.
Doni’m alguns exemples de soft skills.
Escriure amb la màxima claredat, que s’entengui tot bé. Parlar en públic i captar el seu interès. Entendre una explicació i sintetitzar-la. Saber treballar bé en equip...
Uix, això em costa...
Aplicar el pensament crític. Prendre decisions. Saber dir que no sense ferir. Liderar un grup. Debatre sobre una matèria sense irritar-te. I saber calmar l’altre si s’irrita.
Una habilitat colossal!
S’aprèn practicant-la: aprenguem-ne! I ensenyem a cada alumne que encarrili la seva emotivitat, en benefici seu i en el de tots!