Rovira al·lega que Puigdemont va rebutjar parar la votació l’1-O
El jutge deixa lliure la número dos d’ERC (sota fiança) i Pascal, del PDECat Trapero declararà divendres que ve acusat d’un nou delicte de sedició
Dues hores de declaració.
Després d’una llarga compareixença davant el jutge Llarena, Marta Rovira abandona el Suprem en llibertat però amb una fiança de 60.000 €.
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va exposar ahir al jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena que l’1-O va proposar a l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parar les votacions. Rovira va justificar la seva petició al·ludint a la “violència policial” i per evitar que al llarg de la jornada hi hagués incidents cada vegada més greus. Rovira va formular aquestes manifestacions en explicar la seva conducta el dia del referèndum, fent èmfasi en la seva voluntat que tot el que estava relacionat amb el procés independentista es desenvolupés de manera pacífica, sense lesionats ni damnificats, i sense dany per a la convivència. Va afegir que la seva proposta de parar les votacions l’1-O no va prosperar perquè Puigdemont li va respondre que hi havia molta gent fent cua davant dels col·legis electorals i que aturar el procés davant les urnes podia agreujar la situació.
També va dir que amb Puigdemont hi havia uns quants membres del Govern, així com de JxSí i de la CUP. No va ser l’única vegada que va assenyalar Puigdemont. Va esmentar que es va desplaçar el gener passat a Brussel·les per convèncer l’expresident que el seu grup “entrés en raó” i no boicotegés la constitució del Parlament.
La secretària general d’ERC va ser la primera de declarar. Conclosa la seva compareixença es va celebrar una vista breu sobre mesures cautelars. El jutge encarregat del cas, Pablo Llarena, va acordar una fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira. Posteriorment, el magistrat va deixar en llibertat, però amb càrrecs, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, la compareixença de la qual va durar tot just trenta minuts. La declaració de Rovira va ser molt més llarga. Va supe-
Marta Pascal afirma al Suprem que la DUI va ser política i que ningú no esperava que tingués efectes reals
rar les dues hores. En els dos interrogatoris la Fiscalia va estar representada per Consuelo Madrigal, exfiscal general de l’Estat, acompanyada pel fiscal Jaime Moreno, que va intervenir en el judici a Homs pel 9-N. La diferent durada dels interrogatoris explica, en part, el diferent resultat de les dues declaracions. Les acusacions atribueixen a Rovira un paper especialment actiu en la preparació i convocatòria del referèndum de l’1-O. Ella va negar que participés en l’organització del referèndum i va limitar la seva feina a l’àmbit parlamentari. Fins i tot es va desvincular dels treballs de les lleis del Referèndum i de Transitorietat. Pascal, en canvi, està imputada en funció del seu càrrec polític. Però hi ha menys fets concrets que fonamentin la seva condició d’imputada.
En vista del resultat d’aquesta compareixença, no cal descartar del tot que respecte de Pascal es dicti acte de sobreseïment quan el jutge decideixi la llista de persones que han de ser processades. En el cas de Rovira, aquesta hipòtesi és molt més remota, per no dir inversemblant. Ahir la Fiscalia va demanar per a Rovira la fiança que va acordar el jutge. I l’acció popular, exercida per Vox, va sol·licitar la mesura més severa, presó incondicional. En tot cas, hi va haver punts de connexió en les seves respectives declaracions. Tant Marta Rovira –que no va contestar a les preguntes de Vox– com Marta Pascal –que va respondre a totes les parts del procés, incloent-hi l’acció popular– van atribuir a la declaració unilateral d’independència un caràcter fonamentalment simbòlic, equiparant-la amb una “declaració política” que es va fer amb plena consciència que no podria tenir efectes polítics. Marta Rovira, en tot cas, va insistir al seu dia a Puigdemont perquè la DUI s’aprovés, quan l’alternativa era haver dissolt el Parlament i haver convocat eleccions autonòmiques.
Marta Rovira i Marta Pascal també van coincidir a explicar que l’1-O van anar a votar. Era una altra manera de reivindicar la seva acció política. El referèndum, segons Rovira, era “un compromís democràtic” que acostava “al diàleg i la negociació amb el Govern”. Marta Pascal va ser explícita en manifestar que la defensa d’aquelles idees s’ha de fer tenint en compte la realitat del marc constitucional i estatutari.
Rovira va explicar després, quan sortia, que davant el jutge havia defensat el dret dels parlamentaris a debatre sobre els seus programes i el dels ciutadans de Catalunya a pronunciar-se sobre el seu futur, mitjançant un referèndum. En aquest sentit, l’exvicepresident Oriol Junqueras i Rovira van dirigir ahir a la militància d’ERC una carta en què diuen que no renunciaran a les seves conviccions i que es reafirmen “en totes i cadascuna”, però en el text obvien tota referència a la independència. “Compareixem davant de la justícia espanyola pel nostre compromís amb la democràcia i amb el dret dels ciutadans a decidir el seu futur”, mentre que “d’altres ho fan un dia rere l’altre per les trames de corrupció que han orquestrat per saquejar les arques públiques, per espoliar els recursos públics d’un Estat que tant diuen que estimen i defensen”.
D’altra banda, ni Rovira ni Pascal van admetre haver format cap informe de comitè estratègic. Totes dues van dir que desconeixien el document EnfoCats, que li va ser intervingut a l’ex-número dos de Junqueras, Josep Maria Jové, amb els suposats plans per assolir la independència. Els atestats de la Guàrdia Civil veuen en aquest document la guia del Govern per a la ruptura. Avui declaren davant Llarena l’expresident Artur Mas i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. No es preveu que se’ls imposin mesures cautelars greus, tret de, potser, la de fiança.
La declaració de la líder d’ERC contrasta amb la seva oposició a convocar eleccions abans de la DUI