Un informe de l’ONU alerta que el canvi climàtic és imparable
Les mesures actuals són insuficients per impedir que la temperatura pugi 1,5ºC
Una quarta part del planeta ja pateix augments de temperatura superiors als 1,5ºC, i això significa que serà impossible complir amb els objectius de contenció del canvi climàtic, segons un nou informe de les Nacions Unides.
Contenir l’augment de temperatures perquè no pugin 1,5ºC per sobre de les de l’època preindustrial és una meta fora de l’abast, llevat si hi ha canvis dràstics i retallades de les emissions de gasos. Així ho assenyala l’esborrany d’un informe especial dels experts de l’ONU destinat a avaluar les accions per mitigar l’escalfament i abordar les seves solucions. Tot seguit, algunes de les conclusions de l’informe, filtrat pel portal Climate Home News.
Alt risc. Hi ha un alt risc que amb les trajectòries actuals de les emissions de gasos i amb les promeses estatals que hi ha, les temperatures se situïn 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials. Limitar l’escalfament a 1,5ºC requeriria una ràpida eliminació de les emissions netes de diòxid de carboni (CO2) i una profunda reducció dels altres gasos que provoquen el canvi climàtic, com el metà, indica l’informe.
Massa ràpid. La temperatura mitjana mundial va superar d’un grau els nivells preindustrials entre el 2017 i el 2018. Una quarta part de la població mundial viu en regions que ja han experimentat un escalfament superior a la mitjana mundial almenys en una estació: en les latituds mitjanes i altes de l’hemisferi Nord. El ritme d’augment és de 0,17ºC per dècada. Per això és altament probable que el llindar d’1,5ºC (establert a l’acord de París el 2015) se superi a la dècada dels 40 aquest mateix segle: d’aquí poc més de 29 anys.
Objectius insuficients. Les contribucions estatals o plans d’acció climàtica compromesos pels països en l’acord de París contra el canvi climàtic (desembre del 2015) comporten un volum d’emissions totals anuals per al 2030 que està “per sobre dels escenaris compatibles amb una limitació de l’escalfament a 1,5ºC per al 2010”.
Onades de calor, sequera. El risc que hi hagi onades de calor i episodis de temperatures extremes augmentarà quan pugi la temperatura mitjana. Alhora augmenten els riscos relatius a l’escassetat d’aigua, inundacions i sequeres amb un escalfament mundial de 2ºC. En aquest cas, l’estrès hídric s’aguditzarà a la regió de la Mediterrània. Els riscos més greus d’inundacions són esperables a Àsia, el nord d’Amèrica i Europa.
Àrtic i altres impactes. És esperable (amb un alt grau de confiança) que les regions de l’Àrtic experimentin un nivell d’escalfament més ràpid que la mitjana mundial. És possible que amb un escalfament d’1,5ºC l’oceà Àrtic quedi lliure de gels al setembre (quan la banquisa arriba a tenir una extensió anual més reduïda).
Aquesta amplificació dels riscos deguda una pujada de 2ºC també pot afectar la química del mar (més acidificació: incidència en els organismes calcaris) i provocar relocalització d’espècies, i altres canvis en la biodiversitat dels oceans, la pesca o els esculls de corall, entre moltes altres coses.
Nivell del mar. L’augment del nivell mitjà del mar per a l’any 2100 serà de 0,1 metres superior en un món 2ºC més càlid comparat amb l’escenari d’1,5ºC. Les pèrdues de gel a les plataformes glaçades es consideren irreversibles tant a Grenlàndia com a l’oest de l’Antàrtida en qualsevol dels dos escenaris.
Efectes en les pesones. L’augment de temperatura té més impacte sobre les poblacions més vulnerables, pobles indígenes i zones amb un model de vida vinculat a l’agricultura a i les àrees costaneres, així com als petits països insulars en via de desenvolupament. Un escalfament d’1,5ºC agreujarà les desigualtats i incrementarà la pobresa,
qual que provocarà un augment dels preus d’aliments, fam o desnutrició. Els desplaçaments de persones vinculats als desastres climàtics augmentaran un 90% aquest segle amb relació als que hi va haver entre el 2001 i el 2015 (tot i que l’informe considera que aquesta afirmació té un grau de certesa mitjà).
Emissions balanç zero. Aconseguir que la temperatura del planeta només augmenti 1,5ºC comportarà “profundes reduccions de les emissions de CO2” i exigeix arribar a un balanç de zero emissions (neutralitat) abans que aquest escalfament assoleixi 1,5ºC. Endarrerir l’acció o debilitar les polítiques a llarg termini augmenta la probabilitat que no s’arribi a aquest llindar. Per limitar la pujada de temperatures a 2ºC per a final de segle s’han d’aplicar mesures de mitigació addicionals que permetin reduir en dos terços les emissions de gasos hivernacle, i per assolir l’objectiu d’1,5ºC s’haurà d’eliminar el terç restant.
Pressupost de carboni. L’informe quantifica l’emissió de gasos màxima admissible (comptada des de l’1 de gener del 2016) per limitar l’escalfament a 1,5ºC. Estima que no es podria generar més de 580 gigatones de CO2 equivalent (GtCO2eq). Al ritme actual, aquest pressupost de carboni es podria esgotar entre 12 i 16 anys si les emissions continuen al ritme del 2015.
Menys demanda d’energia.
Contenir l’augment de temperatures a 1,5ºC exigeix rebaixar la demanda d’energia als sectors de l’edificació (un 22%), la indústria (28%) i el transport (39%), així com disminuir la demanda de productes agrícoles. Les tècniques de geoenginyeria basades en la gestió de la radiació solar presenten problemes de maduresa tecnològica.
Els països han d’augmentar significativament el seu nivell de compromís i introduir canvis en les pautes d’inversió i fluxos financers i millora dels sistemes de govern.
Eliminar el carbó. Hi està havent transició en el sector elèctric, però no en la indústria o en el transport. El sistema elèctric hauria d’estar plenament descarbonitzat a mitjan segle a qualsevol escenari. La meta d’1,5ºC exigeix que les renovables siguin la font dominant el 2050. L’ús del carbó hauria de ser eliminat “ràpidament” amb un ritme del 4% al 5% anual.
Els escenaris amb un augment d’1,5ºC apunten a un lent declivi de l’ús del petroli i a una gamma àmplia d’usos del gas natural en combinació amb sistemes de captura i emmagatzemament de CO2.