Alexander Kruszelnicki
Svetislav Pesic ha donat a l’equip la tranquil·litat necessària per tornar a ser campió
ESPECIALISTA EN CÚRLING
El positiu d’Alexander Kruszelnicki, per meldoni, ha avergonyit el món de l’olimpisme: Kruszelnicki estava competint als Jocs d’Hivern sota la bandera olímpica, després del veto als russos per dopatge d’Estat.
El diccionari de la llengua catalana defineix així el verb simplificar: “Fer més simple, menys complex”. Svetislav Pesic, amb el seu castellà sorneguer, ho va adaptar de seguida al seu retorn a Barcelona en un pla de xoc establert amb vista a la Copa del Rei. No hi havia temps per treballar el torneig i la situació anímica de l’equip era negativa després d’uns mesos amb més derrotes que victòries. Pesic va ser presentat el 9 de febrer, set dies abans de debutar contra el Baskonia. “El nostre objectiu era trobar la tecla adequada que fes reaccionar l’equip”, explica Ricard Casas, el seu segon. No hi ha dubte que ho han fet partint de conceptes senzills i directes, que han transformat la mentalitat de la plantilla. “Ens ha aportat felicitat”, va dir Heurtel després de guanyar el trofeu. Els jugadors, que no es van adaptar a la idiosincràsia de Sito Alonso, van veure la llum amb l’arribada de Pesic i, lògicament, van anar a mort amb ell. L’esperança del mànager de la secció, Nacho Rodríguez, quan va ser presentat (“ningú no ens guanyarà quant a intensitat”) es va fer realitat al Gran Canaria Arena i va portar amb safata els blaugrana fins al títol.
El serbi es va trobar un equip ben treballat tàcticament. La idea s’havia repetit sovint: el que es veia en els entrenaments no es reflectia després en els partits. Navarro ha reconegut que els sistemes de l’anterior entrenador eren més extensos i Laso o Casimiro, els entrenadors dels dos últims rivals de Copa, també han vist un Barça més senzill però molt més perillós per la seva mentalitat i determinació.
La tecla de què parlava Casas fa referència a la confiança, “que és fonamental en l’esport”, segons va comentar ahir Ribas a RAC1. Aquesta seguretat individual és la que ha transformat un conjunt perdedor en un campió en un no res. On abans hi havia dubtes, ara hi ha decisió; on hi havia nervis, hi ha tranquil·litat. I molta il·lusió d’uns jugadors que desitjaven aquesta Copa com si fos el primer títol de la seva vida. En aquest escenari, el missatge de Pesic va arribar de seguida a tothom: responsabilitat individual en defensa, extensible a les transicions del rival en un joc que actualment és molt ràpid, i seguretat en atac (“la primera decisió és la bona”, repeteix Pesic al seu equip).
Malgrat la irregularitat que ja havia mostrat l’equip, la confiança dels responsables de la secció en l’etapa Sito Alonso es va mantenir fins a les festes de Nadal, quan ja va ser evident que el rumb de l’equip no era l’adequat. Llavors hi va haver moltes reunions i xerrades amb els jugadors i fins i tot hi va intervenir un psicòleg. Sense resultat, tot i que el Barça va passar per sobre del CSKA en l’estrena europea de l’any i va encadenar una altra ratxa positiva. Però les derrotes van tornar, i després de caure contra l’Armani al Palau es va decidir fer un canvi a la banqueta. Nacho Rodríguez –que ha vist els tres partits de Copa dret, inquiet, al túnel dels vestidors, al costat del director d’esports professionals, Albert Soler– va dir el nom de l’escollit al president Bartomeu i ell va donar-hi el vistiplau immediatament. Pesic va acceptar l’oferta econòmica fins a final de temporada. Va demanar, això sí, una bonificació en cas de guanyar títols. I ja en té un. Des de la seva etapa anterior (2002-2004) sempre ha seguit de prop el Barça (també li agrada el futbol) i manté la casa a Esplugues. Només va demanar Ricard Casas de segon. I prou. Al seu estimat
Pesic va acceptar de seguida tornar al Barcelona, va demanar Casas de segon i bonificació en cas de títols
Manolo Flores ja el tenia a l’equip.
El seu discurs ha calat. “Només ens ha faltat guanyar els Golden State”, va dir, amb mirada de murri, en la celebració, cosa que va fer riure els seus jugadors abans del crit unànime de “campions, campions”. Va venir per a sis mesos però al club, a propòsit de si hi haurà una pròrroga del contracte, s’aferren a una de les seves frases per escapolir-se: “El futur és demà”.