Impulsos

LA sòlida candidatura de l’actual governador del Banc Central d’Irlanda, els dubtes d’Itàlia i el cop de teatre de la comissió d’Economia del Parlament Europeu manifestant la preferència per l’irlandès Philip Lane no van ser suficients per tombar l’elecció de Luis de Guindos com a número dos del Banc Central Europeu. Guindos tenia a favor seu el suport del directori francoalemany, l’aval de la seva gestió com a ministre que va permetre que el país sortís de la crisi i el deute moral que la UE tenia amb Espanya, per estar infrarepresentada en els organismes europeus. Però la partida d’escacs es va disputar fins a l’últim minut, quan Irlanda va decidir retirar la candidatura de Lane, veient que no prosperaria per falta dels suports necessaris. Minuts abans que s’iniciés la reunió dels ministres d’Economia de l’eurozona, el titular irlandès de Finances, Paschal Donohoe, va anunciar que el seu país donaria suport a Guindos com a vicepresident del BCE, amb la voluntat d’ampliar el consens sobre la seva persona.

El ministre espanyol ocuparà el càrrec a partir de l’1 de juny, en substitució del portuguès Vítor Constâncio. Curiosament, l’esquerra en el poder a Portugal li va mostrar el seu suport des del primer moment, en contrast amb les crítiques que va rebre del PSOE. Expert negociador en els passadissos de Brussel·les, valorat per l’experiència en l’eurocrisi i avalat clarament per Alemanya pel coneixement de la realpolitik , fa dos anys es va quedar a un pam de la glòria quan l’holandès Jeroen Dijsselbloem el va batre en els darrers metres en l’objectiu de presidir l’Eurogrup.

La marxa de Guindos obliga Mariano Rajoy a buscar un recanvi. Té a les mans la possibilitat d’aprofitar aquesta sortida per fer una remodelació més àmplia. I encara que és poc amant dels canvis, sap que necessita donar un impuls a aquesta segona meitat de legislatura, sobretot quan el PP nota l’alè de Cs al clatell.