Luis de Guindos
L’Eurogrup nomena Luis de Guindos per a la vicepresidència de l’organisme
MINISTRE D’ECONOMIA
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va ser elegit ahir per l’Eurogrup per assumir el càrrec de vicepresident del BCE. Espanya torna així a tenir representació al Banc Central Europeu, que va deixar el 2012 en plena crisi econòmica.
JAUME MASDEU Guindos va anunciar que dimitirà com a ministre “en els propers dies”
Va ser nomenat per consens després de la retirada del rival irlandès, Philip Lane
Sis anys després, Espanya torna al cor del Banc Central Europeu. Dura va ser la sortida, el desembre del 2012, en plena crisi econòmica; relegada ha sobreviscut durant aquests llargs anys sense càrrecs rellevants a la Unió Europea; i més dolç serà el retorn. Dolç però no fàcil. Malgrat que Luis de Guindos era el favorit per al càrrec des de feia setmanes, el sòlid perfil del seu rival, l’irlandès Philip Lane, i el sonat revés que va patir la setmana passada a mans dels parlamentaris semblaven obstacles en l’última recta.
Finalment, en el moment decisiu, a la reunió de l’Eurogrup, Luis de Guindos va aconseguir sense dificultats la nominació per ocupar la vicepresidència del BCE a partir de l’1 de juny. No hi va haver ni tan sols necessitat de votar. A l’arribada a la reunió, el ministre irlandès, Paschal Donohoe, va deixar anar la gran notícia, anunciant que retirava el seu candidat per facilitar l’elecció per consens: “Fa unes setmanes vaig nomenar Philip Lane per al càrrec de vicepresident del BCE. Avui confirmo que no presentarem la seva candidatura per a un vot aquesta tarda. Creiem que és molt important, atesa la importància del càrrec de vicepresident del BCE, que la decisió es prengui sobre la base d’un consens”. Així doncs, el camí va quedar lliure per a la nominació de Luis de Guindos, que, atès que anaven a tractar de la seva elecció, va decidir no participar en la reunió i deixar que fos la secretària general del Tresor, Emma Navarro, qui dirigís la delegació espanyola.
Una vegada nomenat, Guindos va anunciar que “en els propers dies” deixarà el ministeri, donant per fet que no esperarà el seu nomenament oficial al març per dimitir. També va afirmar que els suports que va aconseguir no estan subjectes a cap condicionalitat, que no hi ha pactes amb altres països per donar suport a candidats a altres càrrecs. I una vegada més, Guindos va haver de defensar que la seva situació de ministre en actiu no limita la independència que haurà d’exercir com a vicepresident del BCE. Al preguntar-l’hi com actuarà quan arribi allà, si com a falcó o com a colom, va preferir definir-se com “un pragmàtic”.
Guindos, que actualment és el ministre més veterà de l’Eurogrup, va rebre immediatament la felicitació dels seus col·legues. Per començar la de França i Alemanya. El ministre francès, Bruno Le Maire, va destacar que nomenar un ministre per al BCE no suposava traspassar cap línia vermella: “Té totes les qualitats per ser un molt bon vicepresident del BCE... És l’home adequat per al lloc adequat”. També el ministre alemany, Peter Altmaier, va afirmar que Guindos té una bona reputació: "Hem trobat un bon candidat”.
Dels països grans, el que més es va fer pregar va ser Itàlia. Uns minuts abans de la retirada del candidat irlandès, el ministre Carlo Padoan encara va declarar que continuava avaluant les dues opcions.
A la segona va anar la vençuda. A la segona per a Espanya, que va fracassar estrepitosament el 2012, quan va quedar fora del comitè executiu del BCE. Fonts del sector bancari ben connectades a Frankfurt qualifiquen aquella sortida de “disbarat”, que “semblava que passaven el missatge que Espanya era prescindible”. I a la segona també va anar la vençuda per a Guindos. Després de fracassar en el seu intent el 2015, quan va ser derrotat per Jeroen Dijsselbloem en la cursa per a la presidència de l’Eurogrup, ahir va aconseguir la grossa, la nominació per a la vicepresidència del BCE.
Avui tocarà a l’Ecofin formalitzar la decisió que ahir va adoptar l’Eurogrup. Un tràmit. Després, Guindos haurà de passar una nova audiència davant la comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, i tant el Parlament com el BCE faran pública la seva posició. La decisió final la prendran els caps d’Estat i de Govern de la UE a la seva cimera del 22 i 23 de març. Atès que els informes del Parlament i del BCE no són vinculants, es pot afirmar amb seguretat que el camí cap a Frankfurt és lliure. La butaca de vicepresident ja té qui l’ocupi.