Anna Gabriel, a Suïssa
La CUP coordina l’estratègia jurídica i política de Mireia Boya i Anna Gabriel
La presència de la militant de la CUP Anna Gabriel a Suïssa forma part de l’estratègia de la seva organització.
Tenen advocats diferents, però estan preparant la seva estratègia política i jurídica coordinadament amb l’organització. La membre del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya va optar dimecres per declarar davant el jutge Pablo Llarena, mentre que en el cas de l’exdiputada anticapitalista Anna Gabriel tot apunta que es quedarà a Suïssa. O així ho asseguren també fonts cupaires. L’advocat d’aquesta última, Benet Salellas, ja va avançar que les defenses de totes dues estan dissenyades des de fa dies “dintre del paraigües de l’estratègia de la CUP” i que, per tant, és una decisió conjunta de la formació.
La CUP aclarirà avui en roda de premsa a Barcelona si Gabriel es presentarà demà davant del Suprem. La formació, però, no ha garantit la presència de l’exdiputada. Que Gabriel hagi desaparegut fa uns dies per tornar a aparèixer a Ginebra té com a finalitat, segons l’organització, internacionalitzar el conflicte que es viu a Catalunya. No en va, la ciutat acull una de les seus de l’ONU, i d’aquí ve “la dimensió internacional”. Una funció similar a la que Carles Puigdemont i els quatre exconsellers pretenen exercir des de Brussel·les, que van desaparèixer just després de la DUI del 27 d’octubre.
Les dues exdiputades cupaires estaven citades al Suprem per al 14 de febrer. Gabriel, però, va aconseguir ajornar la seva compareixença fins al dia 21, un cop ja haguessin declarat Mireia Boya, la número dos d’ERC, Marta Rovira, la coordinadora general del PDECat Marta Pascal, l’expresident de la Generalitat Artur Mas i la ja expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras. Una pròrroga per anar a declarar que alguns a la CUP interpreten com un moviment per evitar que Gabriel pogués perjudicar els altres amb la seva decisió final.
La intenció d’internacionalitzar el procés i la “repressió” de l’Estat ja la va aprovar la militància de la CUP en l’assemblea general del 12 de novembre. En la ponència política es deixa clar que “és important dedicar esforços i recursos en la divulgació i denúncia de la vulneració de drets democràtics bàsics per part de l’Estat espanyol”, i en l’article 9 l’organització es conjura per “treballar per internacionalitzar la vulneració de drets humans que està patint la població catalana”.
El cas és que hi ha fonts que asseguren que si Gabriel optés per quedar-se a Suïssa compliria amb la reiterada crida a la desobediència. Endavant, organització que dona suport a la CUP i a què pertany Gabriel, ho va fer aquest cap de setmana. “En la línia de la resolució del 9 de novembre”, apunten en relació amb el compromís signat el 2015 per JxSí i la CUP de no supeditarse a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol ni als tribunals.
No obstant això, la desobediència a la justícia espanyola ha estat desigual a les files de la CUP. Boya ha comparegut. L’alcadessa de Berga, Montse Venturós, va acabar declarant després de ser detinguda perquè no havia anat anteriorment a la cita judicial. Un cas semblant va ser el de Joan Coma, regidor a Vic. En canvi, a finals del 2017 dos regidors cupairesde Reus van portar el seu cas fins a les últimes conseqüències, els van apressar i es van negar a declarar.
A Ginebra Gabriel disposarà dels serveis d’Olivier Peter, un advocat especialitzat en la defensa davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, on va portar les denúncies per maltractaments i tortures dels membres d’ETA Martín Sarasola i Iñigo Portu. Espanya va ser condemnada fa poc per aquests fets a indemnitzar-los amb 50.000 euros. També va estar al darrere de la defensa d’una vintena de presos de l’organització terrorista que va suposar la derogació el 2013 de la doctrina Parot.
Fonts cupaires donen per fet que Gabriel es quedarà a Suïssa per “internacionalitzar” el procés independentista