Prohibit l’eusquera
Quim Monzó es fa ressò d’un àrbitre de futbol que, en un partit regional jugat al País Basc, va prohibir als futbolistes parlar en eusquera: “Imagino Sarrión González arbitrant un partit de futbol entre equips amb jugadors de diversos països i que entre ells parlen diverses llengües. ¿Què faria si mai arribés a arbitrar un partit internacional, un Bayern de Munic versus Spartak de Moscou, per exemple?”.
Dissabte, al municipi guipuscoà d’Idiazabal es va jugar un partit de futbol de Regional Preferent, entre l’Idiazabal KE i el CD Elgoibar. Estava a punt d’escriure que es va desenvolupar sense incidents si no fos perquè he llegit la crònica publicada pel Mundo Deportivo .A la reunió prèvia que els dos equips acostumen a mantenir amb l’àrbitre, aquest els va avisar:
–Si alguien habla euskera, se va a la calle.
L’àrbitre era Manuel Sarrión González, del comitè andalús. Davant de l’amenaça, jugadors i representants de tots dos clubs es van quedar de pasta de moniato. El president de l’Idiazabal, Matías Aramburu, explica: “Abans del partit, l’àrbitre ens ha comunicat que durant el partit no volia sentir ni una sola paraula en euskera. Que n’entén algunes però que no podria entendre els insults i la resta. Ho ha dit amb actitud fatxenda i ens ha amenaçat amb expulsar qualsevol que parlés euskera. He intentat explicar-li que aquí sempre es parla euskera i que els insults i les faltes de respecte els entendria tant en un idioma com en l’altre, però ha estat en va”. Sempre
Als partits, els futbolistes parlen per fer-se indicacions: ves endavant, corre cap a aquella banda...
segons el Mundo Deportivo, després del partit, durant el viatge amb autocar cap a casa, l’entrenador de l’Elgoibar, Omar Aizpuru, va esclatar de ràbia: “És la primera vegada que em passa una cosa així i és inaudit. Ens sembla inacceptable que el col·legiat hagi vingut amb aquestes amenaces i que ens hagi obligat a tots a comunicar-nos en castellà”. Va afegir: “Aquest col·legiat va arribar d’Andalusia el desembre i sembla que ja té ganes de tornar-hi”.
Durant els partits ¿per què parlen entre ells els futbolistes? Doncs per fer-se indicacions els uns als altres: ves endavant o enrere, corre cap a aquesta banda o cap a aquella... ¿Què n’ha de fer l’àrbitre? Imagino Sarrión González arbitrant un partit de futbol entre equips amb jugadors de diversos països i que entre ells parlen diverses llengües. ¿Què faria si mai arribés a arbitrar un partit internacional, un Bayern de Munic versus Spartak de Moscou, per exemple? ¿Prohibiria als jugadors que entre ells es comuniquessin en alemany o rus? L’imagino amb la mateixa cara de desconcert que la del president M.Rajoy en aquella reunió de l’Eurocambra, a Brussel·les el 2015, on la resta de primers ministres –Merkel, Tsipras, Hollande...– parlaven entre ells relaxadament mentre ell es va quedar assegut, tot solet, sense poder conversar amb ningú.
Inconscient o no, l’ànsia de venjança d’alguns monolingües és esperpèntica. Tot i que de vegades té un límit. L’àrbitre de dissabte va prohibir als jugadors parlar en basc però no va poder imposar la seva intimidació als aficionats de tots dos equips, que des de la graderia animaven i cridaven sense cap problema. Per a la seva informació, col·legiat Sarrión González, sàpiga que l’insult més habitual a totes les graderies –“fill de puta!”– en basc és “putakumea!”. L’hi dic per si al pròxim partit que arbitri vol parar l’orella, a veure què criden els espectadors.