La Vanguardia (Català)

L’Iraq expulsa una gihadista francesa i condemna a mort una altra de turca

- Istanbul. Correspons­al JORDI JOAN BAÑOS

Un tribunal iraquià va dictar ahir sentència contra diverses estrangere­s acusades de pertànyer a l’Estat Islàmic (EI).

La més feliç a la sala era Melina Bougedir, una francesa de vint-iset anys i mare de quatre fills, alliberada després de declarar que era mestressa de casa i que el seu marit –mort durant la batalla de Mossul– era només un cuiner de l’organitzac­ió. El jutge l’ha condemnat a una pena de set mesos per entrada il·legal al país i podria ser expulsada immediatam­ent, al portar aquest mateix temps en presó preventiva.

Menys contemplac­ions hi va haver per a una gihadista turca, condemnada a morir a la forca. No obstant això, encara pot recórrer, com altres estrangere­s sentenciad­es ahir amb severitat per la seva vinculació a l’EI, entre elles una desena que va rebre cadena perpètua. Una adolescent alemanya, per la seva part, va ser condemnada a sis anys de presó diumenge passat a Bagdad. Linda Wenzel va saltar a la fama quan, amb només setze anys, va ser capturada a Mossul l’estiu passat. La jove s’havia convertit a l’islam per internet i havia acudit al demencial Estat Islàmic per casar-se amb un txetxè, ja mort. Després de la seva captura, va dir que ho lamentava i que desitjava “tornar amb la família” i allunyar-se “de la guerra, de les armes i del soroll”.

En canvi, una altra gihadista alemanya, Lamia K., va rebre el mes passat a Bagdad una sentència de mort. La dona, de cinquanta anys i origen marroquí, va abandonar Mannheim el 2014 amb la seva filla de vint-i-un anys per incorporar-se a l’Estat Islàmic.

Si fantasmagò­rica va ser l’aparició de l’EI, no menys misteriosa és la sort dels seus membres arribats del món sencer. Bagdad no ha declarat mai la quantitat de presoners després de la presa de Mossul, la seva capital. Sí que se sap que a la segona capital de l’EI –AlRaqqa, a Síria– les milícies kurdes van negociar l’evacuació amb autobús de centenars d’ells.

Respecte a les dones, segons fonts de seguretat, hi hauria a l’Iraq unes cinc-centes gihadistes preses, al càrrec d’uns vuit-cents nens. Però en l’apogeu de l’EI hi va arribar a haver milers de esposes estrangere­s i les franceses es comptaven per centenars.

No s’han de confondre aquestes submises vocacional­s amb les esclaves sexuals que EI va prendre a l’Iraq, per exemple, entre la minoria yazidita. Les dones ara jutjades van acudir a l’Estat Islàmic a causa de les seves conviccion­s, prestantse a repoblar aquesta entitat paraestata­l. D’altres, musulmanes o converses a l’islam, ho van fer per acompanyar els seus marits fanatitzat­s. Després de l’enfonsamen­t de l’EI, moltes –ara vídues i carregades de fills– tornen a travessar Turquia, amb una incerta acollida als seus països d’origen.

Mentrestan­t, ahir es va saber que l’EI torna a ensagnar l’Iraq. Diumenge, en el que va ser feu seu d’Al Hauiya, gihadistes vestits de policies haurien assassinat en un control vint-i-set milicians xiïtes progoverna­mentals. Es confirma així l’existència de cèl·lules dorments, dos mesos després que Bagdad donés per morta l’organitzac­ió.

En el judici d’ahir a vídues de l’EI, deu van ser condemnade­s a cadena perpètua L’Estat Islàmic reapareix al país amb una emboscada en la qual mata 27 xiïtes

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain