Doble tragèdia a l’Iran
En l’avió desaparegut viatjaven una dotzena d’experts en medi ambient que tornaven d’acomiadar el seu col·lega mort a la presó
Després de dos dies de recerca, els equips de rescat iranians no han aconseguit trobar l’avió ATR-72 amb 65 persones a bord que va desaparèixer del radar diumenge passat, 50 minuts després d’haver-se enlairat de l’aeroport Mehrabad, a Teheran.
Des d’abans de les sis del matí, i gràcies a què les condicions climàtiques eren bastant millors que un dia abans, els helicòpters i drons van poder sobrevolar la muntanya Dana, de 4.400 metres d’altura, on es creu que es va estavellar l’aeronau, però sense èxit. L’única esperança va arribar d’un integrant de la missió de recerca, que va dir que havia vist una taca negra.
Llavors va córrer la notícia que la carcassa de l’avió havia estat trobada. La versió va ser desmentida poc després per la Mitja Lluna Roja iraniana, que va assegurar que no es podia donar per cert el testimoni d’un sol testimoni, i que cap de les altres missions no havia vist res. La mateixa sort van tenir els diferents equips de rescat terrestre que s’han dispersat per les muntanyes, malgrat les difícils condicions a causa de la neu i la boira.
Aquesta situació d’incertesa ha portat més desesperació entre les famílies dels 59 passatgers i sis tripulants que volaven en l’avió que s’adreçava a Yasuj, a 780 quilòmetres al sud de Teheran. Aquesta ciutat és la capital de la província de Kohgiluyeh i BoyerAhmad, una de les més pobres del país, i que al seu torn té un dels aeroports més difícils per la seva proximitat a les muntanyes Zagros, on va desaparèixer l’avió.
“No podem confirmar amb precisió ni de manera definitiva la mort de tots els passatgers”, va dir el director de relacions públiques d’Aseman Airlines, Mohamad Tabatabai, que va haver de retractar-se després que diumenge hagués assegurat que no hi havia sobrevivents.
També es va conèixer que entre els passatgers hi havia al voltant d’una dotzena –possiblement més– d’experts en medi ambient i recursos naturals. Alguns havien viatjat a Teheran a donar les condolences per la mort de Kabus Seyed Emami, un reconegut defensor del medi ambient que va morir a presó en estranyes circumstàncies. Les autoritats penitenciàries asseguren que es va suïcidar, i la televisió estatal va projectar un especial on se l’acusava de ser espia de la CIA i el Mossad. El grup de defensors del medi ambient, alguns d’ells acadèmics, també s’havia reunit davant el Parlament iranià per demanar l’alliberament d’una altra mitja dotzena d’ambientalistes que, igual com Seyed Emami, van ser detinguts a finals del mes de gener.
L’avió va estar set anys a terra per problemes tècnics i des de fa tres mesos tornava a ser operatiu. Algunes versions asseguren que hauria presentat alguns problemes de funcionament en els últims dies. Tot i això, el ministre de Transport, Abbas Ajundi, va assegurar que “no es pot deduir que aquests problemes estiguessin relacionats amb l’accident”. S’ha creat un comitè per investigar les causes, com va ordenar el líder suprem, Ali Khamenei.
Ahir s’esperava l’arribada d’una comissió formada per experts de l’oficina d’investigació i anàlisi de França, igual com de representants de la companyia ATR (amb seu a Tolosa de Llenguadoc) que ajudaran en la investigació. L’Iran, igualment, va demanar ajuda a la UE i a la Xina perquè donessin suport a la recerca de l’avió amb els seus sistemes de satèl·lit, va dir el director de l’agència espacial iraniana.
L’avió va estar set anys a terra per problemes tècnics i des de fa tres mesos era operatiu