El dret a una tomba a París
Polèmica per la negativa de l’Ajuntament parisenc que sigui enterrat l’escriptor Michel Déon
L’actor i dramaturg Sacha Guitry va encunyar aquesta frase: “Ser parisenc no és haver nascut a París sinó renéixer-hi”. Doncs bé, l’escriptor Michel Déon, que va veure la llum a la capital francesa –on a més va residir durant molts anys– i va morir el desembre del 2016 a Galway (Irlanda), no pot ser enterrat a la ciutat com desitgen els seus familiars perquè l’Ajuntament que dirigeix Anne Hidalgo hi posa traves administratives. Ser parisenc pot tractar-se, en efecte, d’un dret gairebé universal –almenys poèticament parlant–, però disposar d’espai en un dels seus cementiris, encara que només sigui per dipositar les cendres, és una cosa molt diferent, un privilegi que no es concedeix a tothom.
La polèmica sobre aquesta disputada sepultura va arribar ahir a la portada de Le Figaro, que va publicar una crida d’un centenar d’intel·lectuals instant les autoritats municipals a què deixin reposar per fi Déon a París, com a homenatge al rellevant escriptor que va ser. A les xarxes socials bull des de fa mesos el debat. Alguns acusen Hidalgo, socialista d’origen espanyol, de practicar un pur sectarisme polític, d’impedir l’enterrament de l’autor perquè era de dretes.
“Nosaltres, escriptors, novel·listes, assagistes, poetes, dissenyadors i editors no comprenem la decisió de l’Ajuntament de París de no concedir un lloc en un cementiri de la capital a Michel Déon –deia el text, publicat en una pàgina sencera–. La seva obra, la seva personalitat, el seu renom internacional, no mereixen aquesta situació deplorable. Demanem doncs a Anne Hidalgo i al Consell de París que es trobi la manera perquè l’autor de Les poneys sauvages id’ Un taxi mauve i de tantes grans novel·les pugui beneficiarse d’una sepultura a les millors cases. La seva presència a París, com les de Proust, Stendhal, Baudelaire, Sartre, contribuirà al prestigi ja gran d’una vila indissociable de la nostra història intel·lectual i literària”. La crida la firmen figures com Milan Kundera, Bernard Henri-Lévy, Antoine Gallimard o Tatiana de Rosnay, entre d’altres.
Les raons invocades per no permetre la inhumació de les cendres de Déon a París són que no era resident en la ciutat, que no va morir a París, i que no estava inscrit en la llista electoral local ni posseïa tampoc una tomba a la capital. Els qui promouen que l’escriptor reposi a la ciutat, entre ells Hélène Carrère d’Encausse, secretària vitalícia de l’Acadèmia Francesa –a la qual pertanyia Déon des de feia gairebé quatre decennis–, argumenten que l’escriptora dels Estats Units Susan Sontag, que va néixer i va morir a Nova York, va poder ser enterrada fa uns anys al cementiri de Montparnasse, conegut per les celebritats que hi descansen.
Atabalada per les pressions que rep, Hidalgo va acceptar crear una comissió, amb presència de tots els partits polítics, per estudiar casos com el de Déon i que determinades personalitats, artistes de tot el món, de prestigi universal, puguin jeure per sempre a París malgrat no ser residents.
Michel Déon, que va néixer l’agost del 1919 i va combatre en la II Guerra Mundial, va ser secretari de redacció de L’Action française, un òrgan monàrquic del moviment homònim. Després de la contesa va viatjar molt per Europa i Amèrica del Nord per inspirar-se per a la seva obra. Una de les seves grans passions va ser Irlanda, on va morir com a conseqüència d’una embòlia pulmonar. A Déon el van associar al moviment conegut com Les Hussards (Els hússars), un grup d’escriptors que, en els cinquanta i seixanta del segle passat, es van oposar a l’existencialisme sartrià, renegaven de modes i defensaven un cànon literari en la tradició de Stendhal i Dumas.
És obvi que Hidalgo, ja molt criticada per altres aspectes de la gestió municipal, com el trànsit i la proliferació de rates, necessita trobar una sortida honrosa a la picabaralla sobre Déon que no la deixi en ridícul. En un recent missatge en el seu compte de Facebook, l’alcaldessa va insinuar flexibilitat. Va parafrasejar Victor Hugo –famós pels seus elogis apassionats a l’esperit de París– i va dir que “si el gènere humà tenia drets sobre París, llavors hem de reconèixer que la sepultura de dones i homes rellevants pot trobar un lloc”.
Alguns acusen l’alcaldessa Hidalgo de sectarisme, de discriminar l’autor per ser de dretes