La jutgessa imputa Trapero per suposada sedició en el referèndum
Lamela suggereix que el podria acusar per un delicte d’organització criminal
L’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero va ser citat ahir perquè comparegui a l’Audiència Nacional divendres, com a suposat autor d’un nou delicte de sedició, a part del presumptament comès els dies 20 i 21 de setembre de l’any passat, amb relació a la concentració massiva davant la Conselleria d’Economia. Aquesta vegada, la presumpta sedició podria haver estat comesa, segons la resolució dictada ahir per la magistrada de l’Audiència Carmen Lamela, per la “total inactivitat” de la policia autonòmica catalana l’1-O, mentre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil intentaven complir l’ordre judicial d’impedir les votacions del referèndum.
El tenor literal de la interlocutòria de Lamela implica acusacions molt greus contra l’exmajor Trapero per fonamentar la nova imputació d’un delicte de sedició. La jutgessa afirma que la conducta dels Mossos, des del 20 de setembre fins a la data del referèndum de l’1 d’octubre, “emmascarada sota els principis d’actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat”. El que es va fer, en canvi, va ser dissenyar “un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial dels Mossos d’Esquadra, cúpula comandada per Josep Lluís Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic” dels partits independentistes.
La jutgessa argumenta que en la conducta de Trapero hi podria haver hagut, per tant, dos delictes de sedició, i no només un. El primer, pels fets del setembre durant l’escorcoll a la Conselleria d’Economia, i el segon, per tota l’estratègia davant el referèndum. I Lamela afegeix, a més a més, que formula aquestes acusacions “sense perjudici d’ulteriors qualificacions i, en particular, de la qualificació dels fets com a constitutius d’un delicte d’organització criminal”. Aquesta tipificació no havia aparegut afegida, de models ment, en les resolucions del jutge encarregat del cas 1-O al Suprem, Pablo Llarena, que sempre ha esmentat els presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
La Fiscalia ha demanat a aquest magistrat que assumeixi la investigació sobre Trapero. Llarena, tot i això, ha preferit que el dossier relatiu a l’actuació dels Mossos d’Esquadra entorn de les dates del referèndum quedi en mans de l’Audiència Nacional, ja que considera que la tasca dels comandaments, per sota del conseller d’Interior, Joaquim Forn, no forma part de la investigació del Suprem, centrada en la tasca executiva i de direcció del procés de ruptura amb relació a l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI). Llarena, en tot cas, va interrogar el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador cossos policials davant el referèndum.
La declaració d’aquest cap de la Guàrdia Civil –repetida després a l’Audiència– va ser incriminatòria per als comandaments dels Mossos, segons va recollir Llarena en les seves resolucions següents i segons ara també assumeix la jutgessa Lamela. La magistrada afirma, per exemple, que Trapero es va comprometre a canviar el pla d’actuació que havia elaborat per complir l’ordre d’impedir el referèndum, després que la Fiscalia i el mateix Pérez de los Cobos el consideressin inadequat. Tot i això, Trapero “no va arribar a fer mai cap modificació, i va dirigir la seva actuació d’acord amb el pla originari”.
Lamela afirma que la investigació ha permès esbrinar fets que indiquen que l’actuació de la policia autonòmica, prevista al principi per impedir la celebració del referèndum, va estar dirigida en realitat “a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”. En la seva resolució, la jutgessa demana diversos informes als Mossos i cita l’actual cap dels Mossos, Ferran López, perquè també declari aquest divendres que ve, en el seu cas com a testimoni.
La resolució afirma que el major va dissenyar un pla per garantir la “total inactivitat” dels Mossos davant l’1-O