Discrepàncies al Govern del PP sobre la viabilitat de la reforma del català
Part de l’Executiu considera que no es pot posar la casella sense canviar la llei
El Govern espanyol té clares les seves intencions. Que els pares puguin triar l’idioma en què volen que els seus fills estudiïn, com a llengua preferent o vehicular. Però la llei és diàfana en això: o hi ha un canvi legislatiu o no es podrà fer.
Per aquesta raó, com a mal menor, l’Executiu del PP es va plantejar, ara que la Generalitat està intervinguda, fer complir les sentències i que almenys el 25% de les assignatures troncals s’imparteixin en castellà.
Per això el secretari d’Estat d’Educació va parlar dijous passat de posar una casella al full de preinscripció perquè es triï aquesta possibilitat.
Però les intencions han topat de cara amb la realitat i ara el Govern de Mariano Rajoy, segons les fonts consultades, està fortament dividit sobre fins on es pot arribar i fins on no. I aquestes discrepàncies no són poca cosa.
Segons les mateixes fonts, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb el suport dels advocats de l’Estat, defensa que l’opció de posar una casella no és factible si no es modifica la llei catalana.
Un altre grup de ministres, en canvi, entre els quals figuraria la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, estima que sí que és possible.
Les discrepàncies es van posar de manifest ahir públicament quan la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, afí a Cospedal, assegurava a l’hospital Can Ruti de Badalona, on va estar al matí, que l’Executiu central vol incorporar l’anomenada casella lingüística en la preinscripció escolar.
Però, immediatament després, un portaveu del Ministeri d’Educació –el titular del qual, Íñigo Méndez de Vigo, se situa més a prop de la vicepresidenta– assenyalava que
la ministra de Sanitat “ha tingut una confusió”. Segons les mateixes fonts, també el secretari d’Estat d’Educació i el seu ministre mantenen discrepàncies sobre si és possible aplicar o no la casella.
Oficialment, el ministeri manté que “es continua treballant per trobar la fórmula”, i ahir afegia: “La ministra [Montserrat] ha confirmat una cosa que el Govern [espanyol] encara no té tancada”.
El problema és que la Moncloa no aconsegueix concretar la fórmula que reuneixi totes les garanties legals que permeti dur a terme la proposta. I el que no vol l’Executiu central és que la seva resolució, que hauria d’estar adoptada d’aquí una o dues setmanes, la puguin tombar els tribunals, especialment perquè s’actua en aplicació de l’article 155 de la Constitució i fins ara el Govern de Rajoy ha anat molt amb compte que tot el que aprova en virtut de la intervenció sigui escrupolosament ajustat a dret, perquè no se li pugui retreure res.
Per això, i mentre el Govern central decideix què fa, o troba la fórmula que el Ministeri d’Educació continua buscant, el comitè de direcció del PP, presidit per Rajoy, va acordar ahir que el grup parlamentari del PP al Parlament presenti una proposició per modificar la llei d’Educació de Catalunya.
Ho va anunciar el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, que va subratllar que l’objectiu serà exclusivament aconseguir que les famílies tinguin llibertat de triar la llengua en què són educats
El PP durà al Parlament una proposició perquè les famílies puguin triar la llengua en què estudien els seus fills
els seus fills. En definitiva, que el castellà sigui llengua vehicular, garantint que el 25% de les assignatures troncals –és a dir, una més de les actuals– siguin impartides en aquest idioma. Una cosa que, subratlla Casado, no respon “ni a victimisme ni a frontisme”, sinó que el que fa és que “es restitueixi la legalitat en el sistema educatiu català. No va contra ningú”, va assegurar.
El PP és conscient que els seus quatre diputats al Parlament de Catalunya no tenen cap possibilitat de tirar endavant aquesta iniciativa, ni tan sols amb el suport de Ciutadans. Però la direcció del PP considera que és important marcar posicions i fer que tothom es retrati en una votació. D’altra banda, Ciutadans ja no podrà quedar com qui pren la iniciativa en aquest camp, i s’evitarà que el partit d’Albert Rivera aparegui com el capdavanter de la defensa del castellà a les escoles.
En el fons també es tracta de guanyar temps mentre Educació busca la fórmula per fer possibles les seves intencions.