La Vanguardia (Català)

Esperança jove

-

MARXA per les nostres vides”: aquest és el lema de la manifestac­ió nacional convocada als Estats Units per al dissabte vinent, dia 24. El seu propòsit és pressionar les autoritats perquè es modifiquin en alguna mesura les lleis que permeten als nord-americans posseir i portar armes de foc i, d’aquesta manera, provar de posar límit a la plaga de tirotejos en escoles i universita­ts. En la seva organitzac­ió participen, entre d’altres, adolescent­s que van sobreviure a l’última d’aquestes matances, la perpetrada el passat dia 14 en un institut de secundària de Florida, amb un balanç de 17 morts i 15 ferits.

En els últims cinc anys s’han comptabili­tzat als Estats Units 291 tirotejos en centres educatius; és a dir, una mitjana d’un a la setmana. Les dimensions d’aquest fenomen nord-americà no tenen parió en altres països del món avançat. S’inscriuen, més enllà de l’àmbit escolar, en un marc general encara més preocupant: cada any hi ha als EUA uns 13.000 morts per arma de foc. El fenomen està fora de control. I no troba en l’administra­ció pública una reforma legal que l’atenuï. Potser, entre altres motius, perquè durant la campanya electoral la candidatur­a de Donald Trump va rebre donacions milionàrie­s de l’Associació Nacional del Rifle, el lobby que protegeix el dret dels nord-americans a posseir armes i, per tant, els interessos de la indústria armamentis­ta.

És cert que Trump va declarar, aviat farà un any, que no suprimiria mai el dret dels seus conciutada­ns a tenir i portar armes, recollit a la Segona Esmena de la Constituci­ó. També ho és que fins ara els intents de restringir els supòsits legals relatius a possessió d’armes han tingut poc èxit. Però no ho és menys que, mentrestan­t, van reproduint-se els atacs a escoles, va augmentant el nombre de morts i ja és inexcusabl­e no aturar l’hemorràgia. Per això les víctimes exigeixen que la lluita contra els atacs a les escoles sigui ja una prioritat política.

A aquesta realitat apel·la, precisamen­t, el lema de la manifestac­ió. Els convocants no defensen una opció política o social més. Es manifesten, senzillame­nt, en defensa de les seves vides, per assegurar-se que el seu futur no es veurà truncat per un dement que opera a mercè d’unes lleis laxes. També per retreure als polítics la seva passivitat davant aquests atacs. La història ens diu, com apuntàvem, que intents similars van fracassar en el passat. Però el sentit comú ens indica que cal continuar lluitant. I que la força jove que hi ha darrere d’aquesta iniciativa aporta un renovat factor d’esperança.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain