L’himne de Marta
La cantant i compositora Marta Sánchez va celebrar dissabte passat els seus primers trenta anys damunt dels escenaris amb un concert al teatre de la Zarzuela que va concloure interpretant l’himne nacional, al qual va posar lletra d’ocasió. L’atreviment li va valer una ovació de gala i va tornar incandescents les xarxes socials. Des de Mariano Rajoy i Albert Rivera endavant, tots van llançar el seu tuit a espases. I ahir dilluns al matí la Marta se la rifaven les emissores de ràdio i els canals de televisió per saber més sobre el com i el perquè d’aquella lletra. Les preguntes anaven seguides de propostes imaginatives perquè aquella versió s’utilitzés, per exemple, a la final de la Copa, on sempre hi ha una claca ben organitzada proveïda de xiulets per xiular a l’himne i al Rei mateix.
El cas és que aquesta qüestió de l’himne nacional presenta perfils discutibles que desconcerten els patriotes convencionals. Perquè un repàs als textos legals prova el tracte desigual dispensat als símbols. La Constitució assenyala al seu article 4t que “la bandera d’Espanya està formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella, sent la groga de doble amplada que cadascuna de les vermelles”. Mentre que sobre l’escut i l’himne guarda silenci. Els socialistes es van ocupar de posar remei a la situació de l’escut, mitjançant una proposició que va quedar plasmada en les lleis 33/1981 i 39/1981 d’octubre d’aquell any, oblidant l’himne.
Un rastreig del BOE permetia provar que de l’himne nacional només hi havia referència en dos lamentables decrets del 1937 i del 1942. Després només estava citat a l’article 18 de les Reials Ordenances per a les Forces Armades del 1978. Se l’esmentava amb la bandera per assenyalar que els dos símbols mereixen el màxim respecte i veneració. Però avergonyia que l’himne figurés inscrit a la SGAE a nom d’un particular, Bartolomé Pérez de las Casas, segons va revelar una matinada del 1994 l’informatiu Entre hoy y mañana de Telecinco. Una situació que va acabar amb la seva nacionalització pel reial decret 1543/1997 de 3 d’octubre. Està provat que les lletres dels himnes provoquen enrojolament. Per això, el d’Espanya, sense lletra, és molt superior. No renunciem a aquest avantatge.