Marta Sánchez, al ‘top ten’ musical després de cantar l’himne d’Espanya
La cantant torna a la primera plana arran de posar lletra a l’himne d’Espanya
De pròpia mà
“Vuelvo a casa, a mi amada tierra, la que vio nacer un corazón aquí. Hoy te canto, para decirte cuanto orgullo hay en mí, por eso resistí. Crece mi amor cada vez que me voy, pero no olvides que sin ti no sé vivir. Rojo, amarillo, colores que brillan en mi corazón y no pido perdón. Grande España, a Dios le doy las gracias por nacer aquí, honrarte hasta el fin. Como tu hija llevaré ese honor, llenar cada rincón con tus rayos de sol. Y si algún día no puedo volver, guárdame un sitio para descansar al fin”.
Barcelona No hi ha com fer-se viral per tornar a la primera plana. I això és el que Marta Sánchez ha aconseguit després de posar lletra a l’himne d’Espanya i que mig Espanya veiés el seu vídeo en pocs minuts. La cantant ha aconseguit, als 51 anys i després de 30 a dalt dels escenaris, tornar-se a situar al podi. I ella, feliç. Després de ser felicitada per polítics com Mariano Rajoy, Albert Rivera, Rosa Díez i Xavier García Albiol, l’armeva tista es mostra desconcertada per les mostres d’afecte que ha rebut després de la seva actuació de dissabte al Teatro de la Zarzuela, que va tancar cantant un emocionat himne d’Espanya amb una lletra, certament cursi, escrita per ella.
La que va ser cantant del grup Olé Olé explica que pretenia fer “una carta d’amor, sense més ni més, a Espanya”. I ha admès que no li faria res que la seva composició arribés a ser la lletra oficial. “No m’hauria imaginat mai que seria notícia d’aquesta manera desbordant, no soc tan agosarada, però si la composició acaba sent la lletra de l’himne me n’aniré a la tomba tranquil·la”, va explicar ahir a tothom que li preguntava per aquest tema. Sobre la possibilitat de cantar l’himne a la final de la Copa del Rei de futbol, va dir: “Demà mateix em buscaré el modelet”.
Aquesta versió de la Marxa de granaders arriba en un moment polític delicat. Davant els que l’han acusat d’oportunista per la qüestió de la integritat d’Espanya per l’independentisme català, Sánchez s’ha mostrat contundent: “Aquesta idea és molt anterior que es pengessin banderes d’Espanya als balcons. No ho faig de cap manera arran del que ha passat; és una cosa més sentimental”. Explica que la idea va sorgir fa any i mig quan vivia a Miami i sentia nostàlgia d’Espanya. I, per tant, descar-
ta qualsevol relació amb la situació política actual. La lletra de Marta Sánchez té l’aprovació del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que la va qualificar a Twitter de “molt bona iniciativa”. “Com a molts de vosaltres, m’arriba aquest vídeo. La immensa majoria dels espanyols ens sentim representats”, va escriure.
Però aquesta no és la primera vegada que la cantant desperta la simpatia dels patriotes. Ja ho va fer el 1990, quan amb només 24 anys va actuar amb Olé Olé per als soldats desplaçats al golf Pèrsic abans de la primera guerra de l’Iraq. El grup va viatjar a Abu Dhabi juntament amb el llavors ministre de Defensa, Narcís Serra. Olé Olé va actuar el 24 de desembre a bord de la fragata Numancia. L’endemà, el grup va tornar a actuar al port egipci de Safaga. Marta Sánchez va compartir amb els soldats el sopar de la Nit de Nadal i el dinar de Nadal. Uns dies més tard hi va haver l’atac aeri sobre l’Iraq. Olé Olé va interpretar vuit temes en cada concert, incloent-hi la cançó Soldados del amor, de l’àlbum titulat 1990, que va ser l’últim de Sánchez amb el grup. A la presentació de la cançó a la fragata Numancia, la cantant va dedicar el tema a les mares, “que són les que més pateixen”.
“Aquests nois s’ho mereixen tot pel fet de ser allà”, va declarar la cantant abans de marxar. També va ser bastant sincera respecte del que es pensava que els soldats esperaven d’ella: “Siguem sincers. Veurem uns nois joves a qui els agraden les dones guapes. Més que res, veuran una dona, perquè allà crec que no se’n veu ni una. Els alegraré la vista”. Sens dubte, era una altra època.
“Si la meva composició acaba sent la lletra de l’himne, me n’aniré a la tomba tranquil·la”, declara orgullosa l’artista