Indemnització per als Saud
L’Audiència de Barcelona determina que cal rescabalar els hereus d’un príncep àrab per la venda de les seves propietats a Catalunya
El príncep va comprar, el seu apoderat va vendre i ara els hereus del xeic cobraran, malgrat que no gaire tenint en compte les xifres sobre les quals es va especular en el plet. L’Audiència de Barcelona ha determinat que la liquidació de les propietats de sa altesa reial el germà del rei de l’Aràbia Saudita a Catalunya van ser fraudulentes i que cal rescabalar la seva família amb 47.000 euros.
La veritat és que sembla una minúcia, comparat amb la substància del patrimoni: sis finques a la comarca del Bages i dos pisos a Barcelona, a l’avinguda Pearson. Però són els temps judicials: el litigi va començar l’any 2004 i ni el xeic ni el seu apoderat ja no viuen per explicar-ho.
La història és la següent: sa altesa reial Saad bin Abdulaziz bin Abderrahman al-Saud, el germà del rei de l’Aràbia Saudita, va arribar a Barcelona a finals dels anys setanta del segle passat per tractar-se d’una afecció ocular. Es va instal·lar amb el seu seguici en dues plantes de l’hotel Reina Sofía, i el país el devia enlluernar, perquè es va comprar dos pisos a l’avinguda Pearson i sis finques al Bages, algunes de tanta excel·lència que mereixen el nom de castells, Rocafort i Rocabruna. En aquestes propietats, per sentir-s’hi com a casa, hi va aixecar cavallerisses per als seus cavalls alatzans de pura raça, del mateix llinatge que els que van muntar els companys d’aventures de Lawrence.
Les seves necessitats eren ateses pel subdirector de l’hotel, Agustín, i el xeic devia quedar molt satisfet, perquè el va acabar contractant amb un sou de categoria i el va acabar nomenant el seu apoderat. Però vet aquí que Saadbin Abdulaziz bin Abderrahman al-Saud va morir a Riad el 23 de juliol del 1993, i la cosa va canviar.
Per començar, els seus hereus no tenien el mateix interès per Catalunya que el príncep, i les propietats van caure en desús. Al final, l’apoderat les va vendre. Un dels pisos va ser adquirit pel futbolista Iván de la Peña; un altre dels predis, per una família russa, i un altre va tenir un segon capítol judicial perquè es va veure embolicat en una investigació de la Fiscalia Anticorrupció, que acusava els inquilins de pertànyer al crim organitzat armeni. La qüestió és que la vídua i els fills de Saud van estimar que Agustín s’havia pres massa llibertats perquè ja no tenia autorització per mitjançar, i es van querellar contra ell.
El judici va tenir lloc aquest mes a l’Audiència de Barcelona, i ara s’ha conegut la sentència. El primer és que Agustín va morir abans de la vista, de manera que ja no se li podia exigir res. Però quedaven la seva vídua i el seu fill, a qui reclamaven indemnitzacions, ja que l’import de les vendes anava a parar a un compte bancari de què la família de l’antic directiu de l’hotel va fer diverses disposicions.
El tribunal ha considerat que és cert que Agustín va haver de fer front a dispendis de les propietats, cosa que justifica la venda d’un dels pisos, però no la de la resta dels immobles i les finques, amb uns nous llogaters, expliquen, que eren completament aliens a la baralla judicial. Els jutges estimen que, una vegada mort el xeic, es van acabar els poders, i Agustín no podia disposar de res. Ara bé, com que havia mort, s’extingia la responsabilitat penal i, alhora, la civil, amb la qual cosa tampoc no era possible reclamar una indemnització pels cinc milions d’euros que van reportar les operacions immobiliàries. L’única eren 47.000 euros que van anar a parar a la vídua d’Agustín, que ha estat condemnada a tres mesos de presó, i de què també es va beneficiar el seu fill. I ara els hauran de tornar als àrabs.
Així doncs, l’únic capital que podrà rescatar la família Saud són aquests 47.000 euros. Una nota final: els cavalls alatzans de pura raça ja havien tornat al desert anys abans per ser muntats pels descendents dels beduïns de Lawrence d’Aràbia.
El xeic va comprar finques on va criar cavalls alatzans de pura raça, com els que va muntar Lawrence