El CSI contra l’incivisme caní posa les primeres multes
És el més semblant a un CSI contra l’incivisme cànid. Ajuntaments com els de Parets del Vallès, Ribes de Freser, Súria o Callús (aviat s’hi afegirà Campdevànol) són els primers de Catalunya a multar els amos de gossos que no recullen les deposicions dels animals, després d’aplicar la identificació genètica dels excrements. Segons els consistoris consultats, l’anàlisi i la identificació de l’ADN dels animals i l’anunci de multes és un mètode efectiu que redueix en “un 85%-90% el problema de la brutícia al carrer”.
Després de comprovar que amb campanyes informatives no n’hi ha prou, diversos municipis treballen per canviar les seves ordenances i implantar aquest innovador sistema de l’ADN, un procés que es pot allargar fins a dos anys. Tarragona, Cornellà, l’Hospitalet, la Seu d’Urgell i Cerdanyola han pujat a l’onada de canvis legals. A Parets del Vallès, el procés va començar fa un parell d’anys amb una primera fase en què el Consistori va reformar les ordenances de les mascotes i va actualitzar el cens municipal d’animals, incloent-hi obligatòriament una mostra d’ADN. L’alcalde, Sergi Mingote, detalla que l’Ajuntament va assumir el cost, d’uns 30 euros per prova, i es va posar en contacte amb totes les clíniques veterinàries de la ciutat per gestionar-les. “Vam aconseguir que molta gent fes l’anàlisi genètica i, així, actualitzar el cens, que es va incrementar en més d’un 40%, de manera que vam passar d’uns 700 animals inscrits a més de 1.200”, assenyala.
L’empresa Vetgenomics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzada en la identificació genètica d’animals, treballa amb diversos ajuntaments per extreure l’ADN i identificar els gossos censats. “Vam veure que aquestes iniciatives fa temps que s’apliquen als Estats Units. Per comprar-te una casa en una zona residencial d’alt nivell has de presentar la identificació genètica de la teva mascota”, diu el director de la firma, Óscar Ramírez.
A Parets i les altres ciutats amb el cens actualitzat s’ha implantat la segona fase, en què personal de l’Ajuntament –policia o agent cívic– recull mostres i aixeca acta de la incidència, amb la ubicació i fotografies. Les mostres s’envien al laboratori de Vetgenomics. “Comprovem que tingui ADN d’un únic individu, ja que, si un altre animal hi ha orinat a sobre o està molt deteriorada, s’invalida la prova”, diu Ramírez. “L’eficàcia de la identificació genètica és del 100%, i és molt útil per a gossos perduts o robats”.
Parets del Vallès va tramitar a l’octubre les dues primeres sancions de 300 euros a veïns que no van recollir els excrements de les seves mascotes. “El millor és l’efecte dissuasiu que tenen les multes. Ara costa trobar excrements al carrer”, explica Mingote.
Mentrestant, a Cerdanyola del Vallès aposten per un altre mètode efectiu. Es tracta d’una motocicleta amb un aspirador a la part posterior que recull els excrements oblidats en voreres i parcs. L’equip recull els excrements i neteja la zona de bacteris. L’Ajuntament ha reforçat la feina als “punts negres” i considera la possibilitat de crear un registre de l’ADN dels gossos per multar els propietaris que no recullen els excrements.