“Visualment ens acostem més al cinema que a la televisió”
Octavi Pujades, protagonista de ‘Cuerpo de élite’ (Antena 3)
La versió televisiva del taquiller film Cuerpo de élite ha desembarcat amb èxit d’audiència a la nit dels dimarts a Antena 3 ja que s’ha convertit en la millor estrena en ficció dels darrers tres anys. Aquesta comèdia sobre cinc membres de diferents cossos de seguretat que tenen missions relacionades amb trames que recorden l’actualitat política i social d’Espanya però amb noms ficticis emetrà avui el tercer episodi, titulat Les targetes gold (en realitat inspirat en les targetes black). L’actor català Octavi Pujades, que també va tenir un petit paper a la pel·lícula original, dona vida a la sèrie a Ximo Moltó, un tedax kamikaze fan dels explosius.
Com és en Ximo, vostè que el coneix més?
És un valencià que va viure amb molta intensitat l’època de la ruta del bakalao i en va quedar una mica tocat. És una persona molt innocent i una mica primària, però sobretot és molt impulsiu i, esclar, potser no és la millor virtut per ser un tedax que en teoria ha de ser algú molt fred, calmat i cerebral. Però realment és molt bo en la seva feina.
La sèrie ha arrencat amb bons índexs d’audiència. Quines en són les claus?
En primer lloc que els guions, amb aquests paral·lelismes amb la realitat actual d’Espanya, estan molt bé i que visualment la sèrie s’allunya bastant de la televisió que s’ha fet fins ara. Possiblement ens acostem més al cinema que a la televisió.
I aquesta sèrie s’acosta més a la comèdia o a la paròdia?
El to és molt semblant a la pel·lícula. No es busca el gag com a principal objectiu, sinó que es podria dir que és una comèdia de personatges. Uns personatges molt diferents entre ells, amb conflictes personals, de vegades disfuncionals, que uneixen forces per resoldre missions al marge de la llei.
I quin és el conflicte personal d’en Ximo?
El seu gran problema és encaixar en algun lloc. El seu caràcter impulsiu no l’hi ha permès, i fins i tot els seus mateixos companys del tedax no el suporten gaire perquè és una bomba de rellotgeria que pot crear el caos en un dels seus brots. Els cinc protagonistes presenten uns problemes personals que aniran donant continuïtat a la sèrie. I, a més, entre ells també sorgiran friccions perquè els toca conviure moltes hores al dia per tractar de donar sortida a aquestes missions.
Vostè no s’ha prodigat gaire en comèdia. S’hi troba còmode?
Jo n’he fet bastanta, de comèdia, però és veritat que no és aquesta la impressió que la gent té de mi. La sèrie en què vaig debutar era comèdia pura, i després també vaig estar a Lalola (Antena 3) i Ciega a citas (Cuatro). El meu últim paper era més dramàtic, el del doctor Álvaro Mendieta a Centro médico (La 1), però jo et diria que he fet de tot. I la veritat és que estic molt còmode en comèdia perquè és més gratificant a l’hora de rodar.
Fa gairebé 20 anys que fa ficció televisiva i ha intervingut en prop de 40 sèries. En Ximo serà el paper que el catapulti?
Això dependrà de si la sèrie funciona, que de moment sembla que sí. Jo em considero molt afortunat perquè, en èpoques millors i en èpoques pitjors, sempre he aconseguit viure del que m’agrada, i això és un gran triomf en aquesta professió tan inconstant.
I això que vostè havia de viure en principi de la psiquiatria...
Sí, és veritat. Jo havia fet molt de teatre a l’escola i l’institut, però com que a la meva família no hi havia precedents artístics vaig tirar per un camí més convencional. Quan vaig acabar Medicina i em preparava per l’examen del MIR vaig aprofitar per fer alguna cosa de publicitat. La productora de Francesc Bellmunt em va cridar perquè deien que jo encaixava per a un personatge d’una sèrie que es deia Happy house, i allà, l’any 1999, va començar tot. Vaig poder ajornar un any la meva incorporació al MIR, on havia triat l’especialitat de psiquiatria, per fer la prestació social substitutòria. I quan ja havia de prendre la decisió definitiva vaig optar per la interpretació perquè és un món en què costa entrar i jo ja hi havia posat un peu. I de moment m’ha funcionat.
EL TEDAX XIMO MOLTÓ “El meu personatge és molt impulsiu i potser no és la millor virtut per ser un bon tedax”
En aquestes quasi dues dècades, què ha canviat en la ficció televisiva?
Moltes coses. Ara estan molt millor després d’una mala època. Després del boom de Farmacia de guardia , la realitat es va imposar i els pressupostos es van ajustar. També la crisi econòmica va marcar una època en què es va produir bastant menys, però ara, a remolc de les plataformes en línia i les televisions per cable que ens venen de fora, s’està començant a produir més i amb més qualitat. Tenim sèries com ara La casa de papel, que ja s’acosten molt al nivell de qualitat de la ficció estrangera. Crec que a les cadenes d’aquí que ja estan establertes els ha tocat moure’s per no quedar-se enrere i han reactivat molt el mercat de la ficció.