Va batre Anquetil
MIQUEL PACHECO FONT (1931-2018)Ciclista professional
Miquel Pacheco va ser un ciclista destacat dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, un corredor amb resultats notables i alguna gesta que no hauria de caure en l’oblit.
Nascut a Sabadell el 5 de setembre del 1931, Pacheco va ser professional entre el 1954 i el 1966 i va portar els colors dels grans equips espanyols de l’època. Va passar pel Faema, el Kas, el Licor 43 i també el Ferrys. Va córrer amb el bo i millor dels seus temps, va brillar a la Volta a Catalunya (va acabar tres vegades entre els cinc primers, va guanyar dues etapes), va destacar a la Vuelta a Espanya (va ser tercer dues vegades i va guanyar també dues etapes) i, fins i tot, va deixar el segell al totpoderós Tour de França, en què va participar cinc vegades (desè ciclista català amb més participacions).
Però la carrera de Pacheco va quedar marcada per un èxit sensacional. El dia que va batre Jacques Anquetil en una contrarellotge. Va passar a la Vuelta a Espanya del 1963, una edició que semblava dissenyada per a més glòria d’Anquetil. El campió normand, que ja era triple guanyador del Tour i estava considerat el millor contrarellotgista del món, es va apoderar del lideratge a la primera etapa, a Gijón, i no el va deixar anar. Va ser un domini aclaparador que només va tenir petites anècdotes. Com la d’aquell 12 de maig del 1963, diumenge. Jornada doble: al matí un sector en línia a Montjuïc i després una contrarellotge de 52 quilòmetres per enllaçar Sitges amb Tarragona. I Pacheco va tombar Anquetil. Amb 26 segons d’avantatge. “Va ser un esdeveniment increïble, un èxit que va traspassar fronteres”, rememora Joan Peirató, que va ser director de la Volta a Catalunya del 1986 al 1994 i que en aquells temps de Pacheco era comissari de cursa a la Vuelta. A les cròniques polsoses s’explica que aquella era la tercera derrota d’Anquetil en deu anys al seu terreny predilecte, i es destacava que Pacheco era l’únic ciclista no basc que el Kas que dirigia Dalmacio Langarica havia acollit a les seves files, amb els Gabica, Momeñe, Uriona, Barrutia... “Era un Kas fantàstic, i la victòria de Pacheco semblava inimaginable. Era un molt bon contrarellotgista, però és que Anquetil era un depredador, sempre volia guanyar”, explica Peirató.
El ciclista de Sabadell ja havia guanyat una etapa, en línia, a la Vuelta del 1958. Va ser a Sant Sebastià, i li va permetre vestir-se de líder. A la Volta a Catalunya va competir deu vegades (en va acabar vuit), i destaquen els seus triomfs d’etapa del 1955 i el 1962. El primer, en una duríssima jornada de muntanya, perquè també es defensava pujant. Una etapa de Perpinyà a les Escaldes passant pels colls de Montlluís, Pimorent i Envalira. Va estar escapat gairebé tot el dia, primer amb Gómez del Moral i després en solitari per les dues últimes grans dificultats. A la meta andorrana va distanciar el segon, Loroño, en 2m34s i el tercer, Bahamontes, en gairebé set minuts. Eren temps de penúries fins i tot informatives. A la crònica del Mundo Deportivo es detalla que, a les onze de la nit, continuaven sense aconseguir comunicar-se ni amb la Seu d’Urgell ni amb Andorra, a causa de la tempesta. I que aleshores va aparèixer
Entre el 1954 i el 1966 va portar els colors dels grans equips espanyols de l’època: Faema, Kas, Licor 43 i Ferrys
a Barcelona el valent Paco Alguersuari, que havia arribat amb la seva Vespa, desafiant les inclemències, i portava les cròniques, les fotos i les classificacions de l’etapa.
Pacheco va disputar cinc edicions del Tour, entre el 1958 i el 1964, i va aconseguir acabar entre els vint millors l’any 1963.
El funeral per Miquel Pacheco tindrà lloc avui a partir de les 9 hores al tanatori de les Corts.