Romy Schneider ressuscita a ‘3 días en Quiberon’
Una joguina trencada, una actriu en decadència. Una mare desatenta. Una boja, de cap calent i borratxa. Més fang sobre la memòria de Romy Schneider al film 3 dies a Quiberon?
No; la llegendària Sissi dels anys cinquanta (a Alemanya encara la recorden) i protagonista de Lo importante es amar (1975) i tants altres melodrames francesos dels setanta. Una icona del cinema que perdura a la memòria (d’uns quants) i que té al film d’Emily Alef una oportunitat de mostrar l’ésser humà més enllà de les imatges que d’ella, figura tràgica, han perdurat.
Fanny Ardant, a Berlín per a la presentació d’Ondes de choc - Prénom: Mathieu, de Lionel Baier, va ser en bona mesura coetània seva. Atef, més que al mite, s’acosta a Schneider, instal·lada en la seva quarantena. Una dona que ha passat pel suïcidi del seu exmarit, Harry Meyen, i aviat hauria d’afrontar una pena insuportable: la mort del seu fill, de 14 anys, després d’un fatal accident sobre el reixat punxegut de casa seva.
Però tot això pràcticament ni s’esmenta al film d’Atef (el tema del suïcidi del marit sí que es verbalitza).
La seva tragèdia la intuïm –sencera– al rostre de l’actriu Marie Bäumer, que ha nascut per ser Romy Schneider, de tant com s’assembla a la seva encarnació. Però és que, a més, Bäumer és una gran actriu, com demostra en aquest film que és homenatge i també exploració de la humanitat de l’estrella.
Es basa en fets reals, en la realització d’una famosa entrevista que Romy Schneider va concedir pocs mesos abans de morir a una revista alemanya. L’excusa és certa, però el resultat és pura imaginació. I tot i això, el film, en blanc i negre, aconsegueix transmetre amb força la malenconia del personatge en la seva profunda solitud. Però per limitat i reiteratiu, resultarà de limitat interès per a aquells que es preguntin: però qui és Romy Schneider? Això, tal com mostra el film d’Atef, ni ella mateixa no ho sabia.