La novel·la de Barcelona
Comanegra encarrega a set autors set novel·les amb un mateix personatge que travessa dos segles de la història de la capital catalana, 1818-2018
L’estiu del 1816, a la Villa Diodati, al costat del llac Léman, van néixer dos monstres. El seu naixement va ser convocat per un joc proposat per Lord Byron: escriure relats de fantasmes. El seu metge, l’injuriat Polidori, va donar forma a El vampir, en què després es va inspirar Bram Stoker, i Mary Shelley va renovar el somni del científic que desafia Déu creant un ésser humà, Frankenstein.
Dos segles després, en un pati de Barcelona que va allotjar l’antiga fàbrica Lehmann i ara l’editorial Comanegra, el seu editor, Joan Sala, va llançar un altre repte a set autors catalans de diferents generacions, que cadascú escrigués una novel·la amb dos elements en comú: Barcelona com a escenari i un mateix personatge secundari que apareixeria en algun moment al relat i que travessaria dos segles d’història de la ciutat, del 1818 al 2018. Barcelona, diu Joan Sala, s’ha convertit en una imatge de marca de Comanegra, avalada per l’Ajuntament de la ciutat.
Malgrat que els llibres estan reunits sota un epígraf i amb un disseny comú, Matar el monstre, cada novel·la pot ser llegida de manera independent. La sèrie ha estat coordinada per Francesco Ardolino, i Jordi Ruiz s’ha encarregat de l’edició, polint detalls i donant coherència als textos.
El primer a ser publicat ha estat La primavera pendent, d’Ada Castells, corresponent a l’any 1818. El seguiran La fugida d’Urània, de Susanna Rafart, i Els vulnerables ,de Julià de Jòdar (tots dos el 7 de març), corresponents als anys 1888 i 1929. Jordi Coca, ja passat Sant Jordi, publicarà Els ulls dels homes mentiders (17 de maig), que transcorrerà el 1968. A Núria Cadenes li ha tocat l’any olímpic, el 1992, amb Secundaris, que apareixerà durant la Setmana del Llibre (setembre). Mar Bosch Oliveras s’encarrega del 2004 amb Vindràs amb mi després del diluvi, i tancarà la sèrie Miquel de Palol amb Angèlica i Rafael, que passa el 2018, els dos previstos per Nadal. El joc no acaba aquí: són set novel·les, però n’hi haurà una vuitena d’invisible. Els autors no han llegit el que han escrit els altres sis, per això no saben per on han conduït el personatge secundari a qui obligatòriament havien de donar vida literària, un personatge, doncs, fet de fragments escrits per d’altres, un Frankenstein literari.
Joan Sala repetirà l’experiència el 2019 proposant un altre joc literari, perquè ja ha decidit que la seva editorial, que acaba de fer deu anys, és madura per entrar de ple en la narrativa catalana contemporània. Creu que encara no és el moment per donar a conèixer el nom dels escriptors que ha fitxat, tot i que assegura que la seva idea és adequar el catàleg a un ideari programàtic del que entén com a qualitat literària i allunyar-se de les pràctiques d’editorials que només actuen partint de la comercialitat del producte.
L’editorial inicia la seva entrada en la narrativa catalana contemporània