L’esglaó europeu
Un inhòspit Stamford Bridge examina el nivell de competitivitat del Barça
Tot és complex a Stamford Bridge, aquell vell estadi encaixonat que no es busca sinó que te’l trobes de cop i volta. Els accessos incòmodes, la grada enganxada a la gespa, el terreny de joc estret... La sensació d’angoixa pot arribar a ser asfixiant al camp del Chelsea, que és com un congost estret del salvatge oest. Vas passant i ja esperes que t’assalti alguna emboscada de gent coneixedora del territori. Saps que n’hi haurà però no quan passarà. De segur que avui el conjunt blue intentarà posar-li una camisa de força al Barça. Arribats fins aquí no hi ha més remei que espavilar-se. La tropa blaugrana aterra a la Champions després d’uns últims partits grisos, però amb un traçat meravellós. Líder a la Lliga i finalista de la Copa, l’equip de Valverde torna a Europa per fer-se respectar i atrapar per a la tornada del 14 de març un bon resultat.
L’objectiu número 1 d’aquest esglaó europeu per al Barcelona
ha de ser que no s’ensorri la bastida. Per sobre fins i tot de moure millor o pitjor la pilota el Barça ha de saber portar els temps, entrar en el partit amb la cama forta i no perdre la concentració. Cal recordar que en els tres últims encreuaments continentals que ha disputat el balanç barcelonista a domicili és lamentable. Un 2-0 al Calderón que el va deixar a la cuneta, un 4-0 al Parc dels Prínceps que el va obligar a una remuntada superlativa, i un 3-0 al Juventus Stadium que ja no va poder aixecar. Un 9-0 vergonyant. “Hem parlat dels partits contra el PSG i la Juve. Hem dit que si ens podem posar al davant millor, que no sigui al revés. D’això n’hem d’aprendre”, va admetre Valverde.
Avui és un bon dia per ensenyar que aquestes lliçons estan interioritzades després de no encaixar cap gol lluny de l’Estadi a la lligueta (esclar que el Barcelona només n’ha fet un i va ser en pròpia porta). No hi ha espai per a la treva, i més en un recinte molt donat als thrillers quan el Barça és pel mig. “Que hi hagi una petita rivalitat entre els dos equips és bo, genera més expectació. És un partit que ens activa molt i fa molt de temps que hi pensem”, va argumentar el tècnic blaugrana.
En aquest sentit no importa gaire que el Chelsea hagi estat nedant en la irregularitat. El conjunt d’Antonio Conte és només quart a la Premier i ha perdut grapa respecte a la campanya passada, però es comporta bé en el cos a
CAPACITAT AGONÍSTICA Hem estudiat molt bé el rival i hem d’estar preparats per patir però també tenir ambició”
EL PRONÒSTIC El Barcelona és el clar favorit pel seu any i la seva trajectòria, però tenim moltes ganes de guanyar”
MOTIVACIÓ Que hi hagi una rivalitat és bo; aquest partit ens activa: fa molt de temps que hi pensem”
LA TERÀPIA Hem parlat dels matxs de París i Torí, i si ens podem posar al davant al marcador, que no sigui al revés”
Després de rebre un 9-0 fora en els últims encreuaments en el torneig , el primer repte del Barça és fer-se respectar
El Chelsea buscarà posar una camisa de força als blaugrana, amb fins a cinc homes a la medul·lar
cos i li encanta anar de tapat. Aquest és un escenari del gust de Conte i també d’aquest spanish Chelsea, on juguen Cesc, Pedro, Morata, Azpilicueta i Marcos Alonso. “El favorit és clarament el Barcelona pel seu any i la seva trajectòria, però en tenim moltes ganes”, va dir traient-se pressió el tècnic italià.
La previsió és que Conte posi fins a cinc homes a la zona ampla, amb Kanté i Moses corrent amunt i avall. A dalt, llibertat per a Hazard i que es busqui la vida Morata, amb Giroud a la recambra. Un 3-5-1-1 que es voldrà desplegar com una papallona i tapar l’aire a Messi. “Hem d’estar preparats per patir sense la pilota, però hem estudiat molt bé el rival i hem de ser ambiciosos i demostrar el que sabem fer”, radiografia el tècnic del Chelsea.
Conte va valorar que el futbol blaugrana és molt peculiar. Una cosa que també va fer Valverde però referint-se als anglesos. Cadascun en el seu estil. “Ells tenen una manera de jugar molt marcada. Hem de tenir en compte el seu esquema perquè condiciona els mecanismes dels rivals. És diferent d’enfrontar-te a altres equips. El Girona funciona de manera semblant a la Lliga”, va analitzar Valverde, que va deixar Conte pels núvols “És un dels millors entrenadors del món, es nota el seu segell italià, els seus equips estan molt treballats tàcticament. Per mi és un repte poder enfrontar-me a un equip dirigit per ell”.
Els elements de què disposarà l’entrenador blaugrana semblen clars, amb un dubte clàssic: qui farà de tercer davanter o quart migcampista. Podria repetir onze i optar per Paulinho, però el brasiler dona símptomes d’esgotament. Una altra alternativa és André Gomes, però d’ençà que va decebre a Mestalla ha desaparegut de l’equip. El brasiler i el portuguès respondrien al que el tècnic ha fet tot sovint, protegir-se abans que descobrir-se en els grans camps. Altres que podrien tenir la seva opció són Aleix Vidal (va jugar a Montilivi) o Dembélé. El francès està fresc, tot i que també serviria de revulsiu per al final.
El Barcelona només ha sortit sense derrota del Bridge dues vegades. Va ser el 2006 (1-2) i el 2009 (1-1). En totes dues acabaria conquerint el torneig. Qualsevol barcelonista firmaria que hi hagués una tercera vegada. “Estem preparats i arribem contents”, va concloure Valverde.