L’obsessió de Pesic
El Reial Madrid va anar a les Canàries a recollir la Copa del Rei de bàsquet, mentre que el FC Barcelona va anar a guanyar-la. L’equip blaugrana va acabar conquerint-la fonamentalment perquè tenia fam, moltíssima fam. Aquest títol ha aconseguit ser un autèntic bàlsam per a una secció qüestionada. Resulta més que evident que la clau és l’entrada del nou tècnic Svetislav Pesic.
La primera xerrada que l’entrenador serbi nacionalitzat alemany va tenir amb els jugadors del FC Barcelona va ser determinant. “No vinc aquí a fer feliç la gent. Vinc a guanyar. Algun de vosaltres jugarà poc o gens, però que sapigueu des del primer moment què he vingut a fer: vinc a guanyar”. No va deixar gaires dubtes oberts. Els jugadors ho van entendre perfectament.
Pesic els explica històries abans dels partits. En la prèvia de la final contra el Madrid els va recordar quan Iugoslàvia es va imposar a l’Argentina en l’últim partit del Mundial dels EUA i va conquerir la Copa del Món del 2002. A la tarda estaven jugant a cartes i van decidir que de la mateixa manera que guanyaven a cartes guanyarien la final. La van guanyar. Va ser un partit d’infart decidit a la pròrroga amb un excepcional Bodiroga.
Els jugadors es creuen Pesic perquè diu el que vol i compleix. Amb l’anterior entrenador passava la primer cosa, però no pas la segona. Hi ha una relació clara de respecte i d’entesa en els objectius. El tècnic ha estat capaç de ser creïble en poc temps i la plantilla ha respost a la seva crida. El títol de la Copa pot ser un punt d’inflexió en una secció que fins ara havia estat molt irregular,
“No vinc a fer feliç la gent, vinc a guanyar”, va dir als jugadors en la primera xerrada
capaç de guanyar el campió d’Europa i de perdre contra equips menors sense que hi hagués una línia d’actuació homogènia. Ara la secció podrà treballar amb més calma i l’equip viu un clima millor, tot i que els bons resultats s’han d’anar repetint perquè el bloc agafi més confiança i desenvolupi millor el seu joc.
Pesic ja va estar en una etapa triomfal al FC Barcelona. En aquella època una vegada el van inquirir en una roda de premsa comentantli que el Barça tenia molta sort perquè guanyava els partits en els últims segons, i ell va respondre: “Quan guanyes 13 partits en els últims segons no és una qüestió de sort”. El nou entrenador blaugrana ha aconseguit que el seu equip torni a ser competitiu. Ho té molt clar. Ho va tenir molt clar quan es va plantar davant de la plantilla en la primera xerrada. Ningú no en dubta. L’únic objectiu, l’obsessió d’aquest entrenador de 68 anys és només una: guanyar.