“A l’estiu volarà més”
Ángel David Rodríguez analitza el rècord del món de Chris Coleman en 60 m
A l’estiu Chris Coleman (21) encara comptava molt poc.
Aquesta és l’escena. Són els Mundials de Londres del 2017, i a mitja tarda s’ha disputat la final de 100 m.
Justin Gatlin ha sorprès Usain Bolt. Bé, Justin Gatlin ha sorprès el món en general. Com carai havia de perdre Bolt una gran final? Això no ha passat mai!
Bé, aquell va ser el Mundial de Londres i ja ha passat.
És més, entre Gatlin i Bolt s’ha colat un altre velocista. Es tracta de Christian Coleman, que ha recollit la plata. Són dos nordamericans davant del jamaicà. Hi ha un canvi de torn: Jamaica passa a la reserva.
Ara passem a la roda de premsa, on compareixen tots tres. Se succeeixen vint preguntes. Deu van per a Bolt. Deu, per a Gatlin. I per a Coleman? Ningú no el veu.
Gatlin ha guanyat amb 9s92. Una marca molt discreta. Li llancen una pregunta. A ell i a Bolt:
–És possible que el baix nivell de les marques en aquesta final tingui res a veure amb l’enduriment en els controls antidopatge aquest any?
Durant uns quants segons hi ha força silenci dins de la sala. Després Bolt (31) brama: –Val més que no repeteixi aquesta pregunta. És molt irrespectuós, el que diu. Sempre he demostrat que estic net. Gatlin [dos positius al seu compte] també ho ha fet els últims anys. Coleman és jove i acaba d’arribar. Ves, quina pregunta! Gatlin (36) brama: –Nosaltres treballem de valent mentre vosaltres us esteu allà asseguts, amb els ordinadors.
Ara sí, les mirades van cap a Coleman: –Què n’ha de dir, vostè? Coleman torna del seu ensopiment, ajusta la mirada i diu: –El que diguin ells està bé. Coleman no parla més en tota la conferència de premsa.
Ningú no torna a fer-li cap pregunta.
Chris Coleman, aquest és l’home d’ara. Se n’ha anat Bolt i ja veurem què fa Gatlin.
Diumenge a la nit, a Alburquerque (Nou Mèxic), Coleman va batre un rècord dels vells, del segle passat: el dels 60 m en sala. Se’n va anar a 6s34. Fins ara la plusmarca era de Mo Greene, els seus 6s39 del 1998.
Parlem amb Ángel David Rodríguez
“El més bo és que Coleman no ve tot sol; amb ell arriba Ronnie Baker, que va fer 6s40”
(37), el pájaro, un dels millors velocistes que ha donat aquest país, juntament amb Bruno Hortelano i Óscar Husillos. –Què en pensa, de Coleman? –Evidentment, no és Bolt. No fa 1,94 m [Coleman està en 1,74 m]. Té altres components. Però tècnicament és molt bo. –Què vol dir? –Ho executa tot molt bé. Vola en l’arrencada i després continua accelerant. Encara volarà més. El veig en 9s70 o fins i tot per sota d’aquesta marca en els 100 m a l’estiu [la seva millor marca en 100 m està en 9s82].
–Acaba de retirar-se Bolt. Es deia que les seves marques eren inabastables [9s58 en 100 m]. Es van equivocar?
–Tots els rècords passen. Fins i tot aquells que semblaven impossibles. Ara no hauria de ser diferent. Està pujant una generació de velocistes extraordinària. També està passant en els 400 m, o en el triple salt. No em refereixo només a Coleman. Fixi’s en Ronnie Baker (24), que va fer 6s40 a Alburquerque. Una mica més i el rècord se l’emporta ell. Em sembla un míssil.