Les empreses catalanes capten 54 milions de finançament alternatiu
Les plataformes col·laboratives de capital, préstecs o factures creixen un 45%
El crowdfunding, o finançament col·laboratiu, va començar a sonar a Espanya fa una mica més de sis anys i normalment vinculat a impulsar projectes culturals. A començaments del 2014, el Govern es plantejava com regular les llavors incipients plataformes tecnològiques en línia que actuaven com a model de finançament alternatiu per a empreses i com a producte d’inversió. I ja el 2017, el sector comença a tenir forma: les empreses catalanes van captar l’any passat 54 milions d’euros a través de les vuit plataformes de finançament alternatiu acreditades per la Generalitat a través d’Acció.
En total, el 2017 es van realitzar 1.700 operacions en aquestes plataformes fintech, pràcticament igual que l’any anterior, en què es van captar 37,3 milions d’euros. En volum, l’augment anual ha estat del 45%.
Acció ha acreditat plataformes de finançament alternatiu de tres tipologies: l’anomenat crowdequity (els fons captats són a canvi de participar en el capital de l’empresa) que ofereixen Capital Cell, Crowdcube Spain i The Crowd Angel; és una fórmula utilitzada per start-up i empreses de nova creació per implicar com a socis a familiars, clients, amics i microinversors. El crowdlending (finançament col·lectiu en forma de préstecs) d’Arboribus, Loanbook, Ecrowd; i el descompte de factures (invoice trading), una forma de finançament a curt termini que ofereixen Finanzarel i Novicap. En tots els casos, explica Oriol Sans, director de finançament d’Acció, es tracta d’empreses autoritzades per la CNMV i el Banc d’Espanya, segons la normativa vigent; “des d’Acció difonem les noves eines per fer confiança a les empreses perquè diversifiquin les seves fonts de finançament per créixer”, assenyala Sans.
Els principals usuaris d’aquestes vies de finançament alternatives al sistema bancari tradicional són pimes, empreses start-up i emprenedors. Del total de 54 milions captats a través de les plataformes alternatives, 22,1 milions (un 42% més que l’any anterior) van ser en forma de préstecs, en 335 operacions (resulta una mitjana de 66.000 euros per préstec). El descompte de factures a través de plataformes online va créixer un 32% durant el 2017, a 21,9 milions, amb 1.337 operacions. I la part de captar fons a canvi de capital pràcticament es va duplicar, amb 9,9 milions d’euros en 28 operacions (amb una mitjana de 350.000 euros captats per operació).
L’últim any, exemples d’empreses que han captat fons per ampliar capital a través d’aquestes plataformes alternatives són Vytrus Biotech, MJN Neuroserveis, Farmaconfianza, Clintu, Boxmotions o Umaicha.
En qualsevol cas, sembla clar que el finançament alternatiu és encara molt minoritari en comparació amb el finançament bancari tradicional i, almenys de moment, no el substituirà. “El que ens agrada és que es complementin, que existeixin més oportunitats de finançament per a les empreses, amb actors i eines més variades”, diu Sans.
Pimes i ‘start-up’ són els principals usuaris de les noves eines de finançament col·laboratiu