Tal com raja
L’oli és per a bona part de la població un producte que passa desapercebut en les menges. Però això pot canviar en el futur. Si altres productes de taula de qualitat s’han imposat al mercat, per què no s’hauria d’imposar el bon oli d’oliva que produïm a Catalunya? Abans, permetin-me una nota bàsica sobre el producte. No tots els olis d’oliva són iguals. Els millors per a la salut del cos i per al gust del nostre paladar són els anomenats “oli d’oliva verge”, que s’obté per procediments mecànics, sense cap afegit, “tal com raja”. Dintre d’aquesta categoria d’olis hi trobem el “verge extra”, que és el súmmum, amb molt baixa acidesa, i el “verge” pròpiament. A part d’aquests, al mercat hi ha el que s’anomena “oli d’oliva”, que prové de l’oli llampant i conté mescles variables del verge amb altres olis produïts a través de procediments químics.
La producció catalana d’oli (variable amb les anyades) és d’una mitjana d’uns 30 milions de litres anuals, tota ella de verge (un 60%-70% verge extra i l’altre 30%-40% verge). La meitat de la producció està certificada a través de les cinc DO existents; l’altra meitat no, però segueix sent d’oli verge de primera qualitat. Tres quartes parts de la producció la fan les cooperatives, i l’altra part el sector privat. Tot plegat fa que l’oli d’aquí compti amb dos atributs de molt de valor comercial: només es produeix producte natural i de confiança.
En termes de mercat català la penetració del nostre oli és baixa, i potser per això moltes cooperatives n’exporten a dojo, en botes o tancs, a Itàlia, des d’on l’exporten (directe o barrejat amb altres) a tot el món. Però si bé cal aprofundir en l’actual esforç exportador directe, el que resulta prioritari per al sector és vendre més a aquest mercat català de 7,5 milions d’habitants. Cal primer capturar quota de mercat d’oli verge extra i verge, de 26 milions de litres anuals, que ara majorment s’emporten marques comercials
El que resulta prioritari per al sector de l’oli és vendre més en aquest mercat català de 7,5 milions d’habitants
típiques amb una qualitat real generalment inferior a la nostra; i segon, aconseguir que una part dels consumidors d’oli refinat i d’oli de gira-sol (que compren 62 milions de litres anuals) passin a consumir verge extra i oli verge d’aquí. En aquest repte, centrant-me en els principals actors que són les cooperatives, hi ha deures per a tots els implicats: la Generalitat (si torna) hauria de crear una imatge del nostre oli que es pogués compartir i donar suport a un pla comercial específic; les cadenes de distribució, totes, haurien d’oferir oli de les cooperatives, per sentit comú i per ser de km 0; les cooperatives haurien de perdre la por a apujar preus, i a mitjà termini arribar a 6 euros el litre de la garrafa de 5 litres, distanciant-se de l’oli refinat i dels verges no sempre fiables; el consumidor hauria de dedicar 20 euros anuals a comprar només oli de la millor qualitat, aprendre a assaborir-lo i practicar una mica d’autoestima per un producte que tenim de qualitat superior, com faria qualsevol país del món. Per cert, la restauració també podria empènyer, i molt.