Trapero declara avui davant la jutgessa sota noves acusacions
La jutgessa acusa el major dels Mossos de dos delictes de sedició per haver facilitat l’1-O
L’excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero compareix avui com a investigat a l’Audiència Nacional en una situació compromesa. El major de la policia de la Generalitat ha estat citat per la jutgessa Carmen Lamela, que va ser la que primer va intervenir arran del referèndum de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI).
En aquell moment va imputar Trapero pels fets ocorreguts durant la concentració davant de la Conselleria d’Economia, els dies 20 i 21 de setembre passat. Des d’aleshores, l’Audiència també ha acumulat dades sobre l’actuació dels comandaments dels Mossos abans i durant l’1-O, cosa que ha fet que la jutgessa acusi el major d’un segon presumpte delicte de sedició.
En poder de Lamela hi ha tant els informes de la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, com les declaracions del coronel d’aquest cos, Diego Pérez de los Cobos –que era, al capdavall, el màxim responsable de l’operació policial del dia 1 d’octubre–, el comú denominador del qual són les acusacions d’inacció i, ara també, de conspiració dirigides als comandaments de la policia catalana.
Es tracta de peces clau de la investigació, en la mesura que coincideixen a assenyalar els responsables dels Mossos en general, i Trapero en particular, com a caps policials moguts pel desig de facilitar el referèndum, en lloc de fer el possible per impedir-lo, com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després que el Tribunal Constitucional (TC) l’hagués prohibit.
Encara que la gravetat de les acusacions podria obrir la porta a la imposició de mesures cautelars greus, fonts de l’Audiència Nacional consideraven ahir a la nit poc probable la presó incondicional.
De fet, Trapero ja no està al comandament dels Mossos –amb la qual cosa no hi hauria risc de reiteració delictiva–, ni és previsible que a hores d’ara pogués optar per destruir proves o bé per fugir.
El 16 d’octubre passat, quan Trapero va declarar per primera vegada, la mateixa jutgessa Lamela el va deixar en llibertat, i va denegar la sol·licitud d’ingrés a la presó que li va formular la Fiscalia. Però llavors només s’examinava la conducta de qui encara era major dels Mossos i en relació amb els fets ja esmentats de la Conselleria d’Economia. Ara el plec de càrrecs és molt més gran. En tot cas, la magistrada li va imposar una mesura cautelar consistent en la retirada del passaport i la prohibició de sortir d’Espanya.
La jutgessa deia en la seva resolució que “de moment” no podia fer cap consideració sobre el paper dels Mossos en relació amb el referèndum de l’1-O, perquè la querella presentada per la Fiscalia no es referia a aquests fets. Pel temps transcorregut i les diligències que s’han practi-
MOMENT CLAU La Fiscalia decidirà si demana mesures contra l’excap policial després de la compareixença
L’ANTECEDENT
La magistrada ja va interrogar i va deixar lliure l’imputat, pendent d’informes que ja té
cat, la mateixa defensa de Trapero, exercida per la lletrada Olga Tubau, esperava que en qualsevol moment es produís aquesta segona citació. El que, sens dubte, no espera és que la jutgessa Lamela dicti cap mena de nova mesura cautelar.
En tot cas, ja el 16 d’octubre passat la jutgessa afirmava a la seva interlocutòria de llibertat per a Trapero que “existeixen elements” que vinculen el llavors major dels Mossos amb l’estratègia per assolir la independència dirigida des del Govern. I entre aquests documents citava l’anomenat EnfoCats, i precisava que els indicis encara s’havien d’in- vestigar. “L’actuació de Trapero –va dir llavors la jutgessa– no apareix encara prou perfilada fins al punt de poder vincular-lo ara per ara a fets tan greus”.
Des d’aleshores, el coronel De los Cobos, coordinador de les operacions policials per impedir el referèndum de l’1-O, ha deixat dues llargues declaracions, una al Suprem i una altra a l’Audiència Nacional, el dia 14 passat, en què ha carregat durament contra Trapero.
El testimoni ha manifestat que la conducta dels comandaments dels Mossos va constituir “una estafa”, perquè la seva tasca no es va dirigir a evitar el referèndum, sinó a permetre que se celebrés i fins i tot a posar traves que dificultessin a la tasca de la Policia i de la Guàrdia Civil.
Tot això, d’acord amb els treballs que els investigadors han servit a la jutgessa, s’hauria fet en connivència amb els seus superiors, el llavors president Carles Puigdemont i el conseller Joaquim Forn, i també amb alguns membres del mateix departament, entre ells el director general de la Policia, Pere Soler, que Lamela també pretén imputar després de rebre els últims atestats de la Policia i la Guàrdia Civil.
La pressió sobre Trapero i sobre la cúpula dels Mossos ha estat molt forta aquests mesos. De fet, cal no oblidar que no és només l’Audiència Nacional qui investiga l’actuació del cos. En una situació judicial poc habitual, tres tribunals també investiguen la causa de l’1-O: el Tribunal Suprem, la mateixa Audiència i també el jutjat 13 de Barcelona.
MÉS ACUSATS La jutgessa Lamela pretén ampliar el nombre d’investigats