El Museu de Lleida acollirà l’obra censurada a Arco
El propietari cedirà temporalment la peça de Sierra en “reparació” per les obres de Sixena
Tatxo Benet, el col·leccionista i soci de Mediapro que ha adquirit Presos políticos en la España contemporánea, l’obra de Santiago Sierra censurada a la fira Arco, ha acordat amb el Museu de Lleida que aquest últim serà el primer que exposarà la peça. “Soc de Lleida, hi tinc un vincle, i crec que el primer lloc on s’ha de mostrar és allà, d’on van treure l’art de Sixena”, declarava ahir Benet. “Una mica per reparació, perquè la imatge de la policia entrant i traient les peces ens va afectar a molts”.
Ahir el museu va confirmar que hi ha hagut els primers contactes amb el col·leccionista i que s’està estudiant el lloc més idoni per a la instal·lació, a l’Espai 0 o a la sala d’exposicions temporals. “Una obra així expressa temes de rabiosa actualitat”, va dir en un comunicat aquest museu, que vol ser “un referent, des de la prehistòria fins al segle XXI”.
Benet va adquirir l’obra de Sierra, 24 retrats pixelats de Junqueras, els
Jordis i els conseller que van ingressar a la presó pel procés, fins i tot abans que la polèmica esclatés. “M’agradava la proposta de l’artista, que, a més a més, és reconegut”, va dir d’aquest premi Nacional 2010. “És una peça valenta, tenint en compte que ell és de Madrid i l’exposa allà. Interpel·la l’espectador, que rep el discurs oficial que no hi ha presos polítics a Espanya; li planteja el dubte, o almenys la curiositat, de saber per què hi ha gent que pensa diferent d’aquest pensament únic en què estem immersos”.
Una mica menys del preu fixat –80.000 euros sense IVA– va pagar Benet per l’obra, que afegeix a una col·lecció “modesta” en què destaquen uns quants Plensa i algun Barceló. El col·leccionista es mostra obert a museus i galeries de Catalunya i de tot Espanya per cedir la peça. Algú més respon?
Ahir la reacció a la retirada de l’obra de Sierra va ser generalitzada. El director del MNAC, Pepe Serra, ho qualificava de “despropòsit absolut”. “És inexplicable; si comencem així, podem acabar molt malament”. I també: “És censura pura i dura, no es pot condicionar la feina dels artistes”. “És incomprensible des de tots els punts de vista”, afegia Manuel Fontán, director de museus i exposicions de la Fundació Juan March, que era al MNAC.
En tot cas, no correspondria al MNAC acollir aquesta cessió d’art contemporani a Barcelona, sinó al Macba. I el seu lloc a Madrid podria ser el Reina Sofia.
“Ningú no ens ha fet cap oferta, però si arriba, l’estudiarem”, responia ahir el director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, a la pregunta de si estaria disposat a exposar l’obra de Sierra. “De totes maneres, tot el que fem al museu respon a una lògica; no acceptem res que no tingui un sentit per a nosaltres”. En el mateix sentit es va manifestar el director del Macba, Ferran Barenblit: “Un museu no converteix una oportunitat en un oportunisme. No concebo exposar una peça només perquè ara se n’estigui parlant. A més a més, el Macba no exposa obres; produeix exposicions”. “De totes maneres, si se’ns fa la proposta la considerarem, però el que no serem, insisteixo, és oportunistes”.
Després de l’incendi que va suposar la retirada de l’obra de Santiago Sierra, ahir a Arco s’esperava una jornada de ressaca. Però l’ombra de la censura és allargada. A Clemente González Soler, president d’Ifema, l’esmorzar amb la lectura de la premsa li devia resultar indigest. El seu argument, que només havia estat un suggeriment que havia acceptat alegrement la galerista, havia fet aigües. No només els mitjans nacionals parlaven d’un atac a la democràcia. The New York Times constatava que, “sigui per la llei o per la intimidació, Espanya s’ha convertit en un país on els riscos per a la llibertat d’expressió han crescut els últims anys”.
Reunió d’urgència del comitè executiu i un anunci off the record que es convidaria la galerista Helga de Alvear a restituir la peça si aquest era el seu desig. Però, al final, la rectificació que es demanava des del món de la cultura va quedar reduïda a un tebi comunicat dirigit als galeristes en què es demanaven “sinceres disculpes davant la controvèrsia que hi ha hagut” i es negava que es tractés d’un “cas de censura a la creació, malgrat que la percepció pública hagi estat aquesta. No hi va haver mala fe, i acceptem les crítiques rebudes, ja que entenem que hem d’evitar en el futur qualsevol circumstància d’aquesta naturalesa”.
“Bla, bla, bla...”. Helga de Alvear va conèixer el seu contingut alhora que la premsa. La veterana galerista, de 82 anys, visiblement cansada i decebuda pel fet que l’haguessin fet carregar amb la responsabilitat de la decisió, confessava: “Hem fet el ridícul, i jo la primera. Ha estat una estupidesa com una casa”. Confiava que Ifema la convidaria a restituir l’obra al lloc on ara pengen les fotografies de l’alemany Thomas Ruff. Hi estava disposada: “De la mateixa manera que les van treure ells, que siguin ells els que les hi tornin a posar: és una gran publicitat per a l’artista. Això demostrarà el desastre que han provocat i que Carlos Urroz [director de la fira], que no estava d’acord amb el que van fer ells, era qui tenia raó. No crec que torni a passar una cosa així; tothom els ha dit que és una estupidesa, que l’art és art i que els artistes tenen el poder de dir el que vulguin”. “Es disculpen? Disculpes acceptades”.
Ahir Arco semblava una pel·lícula de Berlanga. “Quin bon acudit que hauria fet Forges avui”, deia de broma un visitant. A l’exterior de l’estand continuaven aglomerats fotògrafs i càmeres de televisió, que es van multiplicar per la visita inaugural dels Reis. Separats per tot just dos metres de distància, la portaveu de Podem a l’Assemblea de Madrid, Lorena Ruiz-Huerta, posava amb la boca emmordassada amb una cinta blava i una samarreta en què es llegia “No som delicte”, col·lectiu de lluita contra la llei mordassa. Al seu costat, José Luis Martínez-Almeida, del PP a l’Ajuntament, negava que es tractés d’un atac a la llibertat d’expressió o d’un acte de censura: “Ha estat una decisió consensuada
Hem fet el ridícul i jo la primera. Això ha estat una estupidesa com una casa. Es disculpen? Doncs disculpes acceptades”
HELGA DE ALVEAR
Galerista
Si comencem així, podem acabar molt malament. És pura censura: no es pot condicionar la feina dels artistes”
PEPE SERRA
Director del MNAC
Si se’ns ofereix mostrar la peça de Santiago Sierra, ho estudiarem. En qualsevol cas, tot el que fem al museu respon a una lògica”
M. BORJA-VILLEL
Dir. Reina Sofia
L’obra és valenta, li planteja el dubte a l’espectador, o almenys la curiositat de saber per què hi ha gent que pensa diferent”
TATXO BENET
Col·leccionista d’art
Un museu no converteix una oportunitat en un oportunisme. No concebo exposar una obra només perquè se’n parla” FERRAN BARENBLIT Director del Macba
La comissió de Peticions del Parlament Europeu va acceptar ahir a tràmit la petició del col·lectiu No Callarem de debatre la llibertat d’expressió a Espanya. La denúncia critica “la persecució judicial a rapers, periodistes, tuitaires, ciutadans i artistes dels últims anys”. En un comunicat, el col·lectiu denuncia que “s’està violant la lliure expressió artística” de la ciutadania europea. No Callarem es defineix com un col·lectiu d’associacions culturals contra la censura. La comissió de Peticions demanarà un informe a la Comissió Europea i, d’aquí uns quants mesos, celebrarà una sessió pública, en què podran participar els denunciants. A aquesta comissió es pot dirigir qualsevol ciutadà si considera que una administració del seu país ha vulnerat les normes europees. Les seves decisions no són vinculants. / entre la galerista i Ifema”. I aprofitava per arremetre contra l’alcaldessa Carmena per la seva decisió de no assistir a la inauguració. A part, el ministre Íñigo Méndez de Vigo garantia que “el Govern no ha tingut res a veure amb la retirada de l’obra” i admetia que “el remei ha estat pitjor que la malaltia”. Mentrestant, als passadissos del Congrés Margarita Robles rectificava les manifestacions del dia anterior en suport a la censura de l’obra a Arco: “El PSOE sempre estarà a favor de la llibertat d’expressió”.
Arco ja no necessita artistes per a les performances, ara en mans de polítics. Fins i tot el recorregut habitual dels Reis es va veure alterat per la controvèrsia. En lloc d’entrar pel pavelló 7, com és habitual, van utilitzar l’extrem oposat, segurament per evitar la fotografia a l’estand de la polèmica. No és l’única alteració que va patir la visita. Algunes galeries catalanes incòmodes amb la situació generada amb el 155 van declinar la invitació de protocol perquè els Reis s’aturessin al seu estand. És el cas, per exemple, de Nogueras Blanchard, amb doble seu a Barcelona i Madrid. “Per fer-se una foto, no”, va reconèixer Àlex Nogueras, que temia que la crispació política fes efecte en les vendes a col·leccionistes espanyols. “No s’ha notat res de moment. Va molt bé”. El galerista considera que “la censura és molt greu, però encara ho és més que hi hagi presos polítics”.
Carles Taché era crític amb Ifema, però també amb la galerista. “Helga s’ha equivocat. La missió del galerista sempre ha estat protegir i defensar l’obra de l’artista. No pot dir que, com que no és casa seva, retira l’obra. L’estand és la casa de cada galeria, i s’hi pot fer el que cadascú cregui oportú”. El galerista recorda que fa anys la Guàrdia Civil va retirar una àguila dissecada a causa d’una denúncia d’Icona. “En lloc seu vaig penjar a la paret buida una polaroid de la peça, que després, en agraïment, l’artista em va regalar. El futur és el que mostrem ara. I, si aquesta obra no apareix perquè està tancada, serà un mal futur”.