Puigdemont i ERC deixen de negociar entre retrets
oeLa disputa de les àrees de presidència i vicepresidència interromp el diàleg oeUn dels grans esculls és el control de la televisió i la ràdio públiques
Com el Guadiana, la negociació entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per desencallar la investidura del president de la Generalitat té els seus meandres. I les últimes hores, després de constants anades i vingudes del curs de les converses, el de la tensió sembla que torna a estar en primer pla. Unes negociacions que, en aquest context, ahir a la tarda es van veure formalment interrompudes, sense que quedés clar, a més, quan seria possible reprendre-les.
El rebrot de les discrepàncies entre uns i altres s’ha produït especialment arran de les diferències sobre el repartiment de competències de l’àrea de la presidència. En principi, ERC accepta que Carles Puigdemont dirigeixi un consell de la república a Bèlgica i que un altre membre de JxCat –d’entrada Jordi Sànchez– assumeixi la presidència de la Generalitat a Catalunya, però a canvi vol la vicepresidència amb un fort contingut polític, que incorpori el portaveu, les àrees de comunicació i difusió del Govern i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), fins ara en mans del Departament de Presidència, que també estarà en mans de JxCat amb Jordi Turull. “ERC ho vol tot, i això no pot ser”, van lamentar alguns cercles de JxCat.
ERC, en canvi, considera que és JxCat qui vol acaparar la cúpula del Govern i no està disposada a cedir: “Vol un president a l’exili, un president efectiu a la presó, un conseller de Presidència i el portaveu”. A més, segons fonts d’ERC, és JxCat la que cobeja íntegrament l’àrea de comunicació –compartida a l’època de Junts pel Sí (JxSí)– i l’acusen també de voler suprimir la vicepresidència perquè “ERC no sigui la cara visible del Govern”. L’aspecte en el qual hi ha més controvèrsia és, en tot cas, el de la CCMA, sobre el qual ERC vol poder decidir no només la presidència de l’ens, sinó també la direcció de TV3, que en el mandat de JxSí corresponia a CDC. JxCat, però, no sembla disposada a cedir en aquest terreny, i davant això ERC utilitza paradoxalment el mateix argument que la formació de Puigdemont per defensar-se: “JxCat ho vol tot”.
Les discrepàncies, tot i això, no es limiten a l’àrea de la presidència. Altres qüestions continuen sense resoldre, com el procés constituent. JxCat pretén desenvolupar-lo des de Brussel·les, però ERC defensa que s’ha de fer des de Catalunya. Altrament, els republicans creuen que seria impossible que els comuns, liderats per Xavier Domènech, s’afegissin al projecte.
JxCat, en vista d’aquesta posició, es va declarar “inquieta i perplexa” per les “renúncies” que a parer seu està posant en pràctica ERC en relació amb el full de ruta i el desplegament del mandat de l’1-O ratificat el 21-D. “No és una negociació sobre l’estructura del Govern i el repartiment de càrrecs”, perquè “no estem en la negociació d’un Govern autonòmic”, van lamentar fonts de la candidatura de Puigdemont, que consideren que presentar la negociació d’aquesta manera, com creuen que ho està fent el soci, és “acatar la dinàmica autonòmica” en unes circumstàncies polítiques que “requereixen una altra altura de mires”. I, en la mesura que JxCat defensa que l’acord s’ha de produir en aquest estadi, confia que ERC “dissipi aviat els seus dubtes”, perquè, altrament, no descarta “cap eventualitat”, incloent-hi la de repetir de les eleccions.
Les eleccions són, precisament, un element de pressió recurrent que JxCat ha utilitzat, en realitat, des del primer moment i a què ERC, tanmateix, sempre s’ha resistit. Els d’Oriol Junqueras es queixen de les diferències de criteri que a parer seu hi ha al si de JxCat, on veuen dos sectors: un de pragmàtic, que aposta per arribar de seguida a un acord i en el qual situen els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, i un altre de “hooligan”, que, segons fonts republicanes, no dona opció i ho redueix tot precisament a “o Puigdemont o eleccions”. Sergi Sabrià, portaveu del partit, va ser l’únic que es va adreçar als periodistes per donar compte del desenvolupament de les negociacions, tot i que es va limitar a apel·lar a la “responsabilitat” i va instar implícitament JxCat a “ser generós”. Amb tot, va reconèixer “tibantors” en les con-
Un dels principals esculls és el poder de decisió sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
verses, però les va considerar normals perquè es troben, segons va afirmar, “en els últims moments de la negociació”. Sabrià sí que va reiterar la urgència de formar Govern, però no va voler posar data a l’acord.
I en espera del desenllaç de la negociació entre JxCat i ERC, el PP, a través del seu president Xavier García Albiol, va intervenir en la polèmica per advertir el bloc independentista que si no nomena un president i un Govern “el més normals possibles” i continua apostant per candidats “a la presó, fugits o imputats per delictes greus”, advocarà per “allargar i modular amb certa profunditat” l’aplicació de l’article 155.