Un dia ‘stupendo’

UNA de les memorables vinyetes d’Antonio Fraguas, Forges, mort ahir als 76 anys a Madrid, és aquella en què es veu un ciutadà (calb, nassut i amb l’esquena carregada as usual) que li diu a un funcionari carallarg: “Hola, vinc a entregar-me”. “De què s’acusa?”, pregunta l’interlocutor. “De votar-los”. Bona part dels millors editorialistes de la premsa espanyola han estat els seus humoristes, la ironia dels quals ha denunciat millor que cap paràgraf profund els abusos, les males pràctiques i els errors de la política en aquest país. Els electors hem anat perdent coses pel camí (sobretot confiança en els governs i fe en les utopies), però almenys mantenim la capacitat no només de protestar, sinó també de somriure davant d’una realitat que se’ns ha descontrolat. A tots, però especialment als qui intenten corregir el rumb de la història des del timó del poder. En un altre dels seus dibuixos per a El País, un polític encorbatat s’adreça a les masses: “Nosaltres o el caos”. “El caos”, li respon la multitud. “Stupendo”, replica el mitinguer estupefacte.

El dia que ens va deixar Forges, la política no ens va donar nous ànims. Donald Trump va demanar que els professors s’armessin per defensar millor les escoles als Estats Units. El PP i Cs es van amenaçar mútuament al Senat en la sessió sobre el finançament dels partits, fet que palesa una escalada de tensió creixent entre socis. Carles Puigdemont va bloquejar les negociacions per governar amb ERC la Generalitat per temor de no poder imposar la seva autoritat sobre l’Executiu futur. I, per si amb tot plegat no n’hi hagués prou, els pensionistes es van manifestar a Madrid, Barcelona o Bilbao demanant pensions dignes sense ningú que els escrigui (ni qui se’ls escolti).

Mai no és bon dia per morir-se, però veient el que va passar al llarg de la jornada, només quedava utilitzar com a epitafi aquella expressió que deien els personatges de Forges, des de Blasillo fins a Mariano: “Jopé!”.