Ridley Scott
DIRECTOR DE CINEMA
El gran director de cinema Ridley Scott està pletòric als seus 80 anys i estrena Todo el dinero
del mundo, film sobre el segrest del net de l’arximilionari John Paul Getty el 1973, del qual va eliminar Kevin Spacey pels seus recents escàndols.
Gairebé sense dormir, però amb la satisfacció d’haver fet una proesa, Ridley Scott sent que ha tocat el cel amb les mans. Ha acabat la versió final de Todo el dinero del mundo, la pel·lícula sobre el segrest el 1973 del net de l’arximilionari John Paul Getty per mafiosos italians en què ha substituït en un temps rècord Kevin Spacey, acusat d’haver abusat de menors, per Christopher Plummer. Tot i que amb clàssics en la seva filmografia com Alien, Blade
Runner i Thelma & Louise no necessita demostrar res, a 80 anys el director britànic està en la millor forma.
Què el va atreure de la història?
Un amic, Dan Friedkin, em va enviar el guió, i tot i que no vaig planificar de fer res com això, vaig quedar tan sorprès amb el material que no ho vaig dubtar. A més, coneixia la història, i veure l’evolució i la desintegració d’una família des de dins em va semblar interessant. En una família que té tants diners, el que fa la fortuna té la força i el desig, però la segona generació hereta i, en general, s’enfronta a un gran dilema perquè no té res a fer. Em va interessar l’impacte d’una gran fortuna en una persona que no l’ha generada.
Quan va decidir substituir Kevin Spacey?
Vaig quedar molt impressionat quan em vaig assabentar del que havia fet, i no vaig trigar gaire a decidir-me. Perquè esperava que Spacey em truqués per explicarme la seva versió dels fets, o el que tingués per dir-me. Però no ho va fer, i ni tan sols em van trucar els seus representants, i això em va donar llibertat per prendre decisions. No podia deixar que els mals hàbits d’una persona arruïnessin la gran feina de tots els que van treballar en la pel·lícula. I vaig decidir que calia apartar Spacey. El primer era esbrinar si Christopher Plummer estava disponible. Sempre havia estat a la meva llista per al personatge. Una vegada confirmat, vaig veure si els altres actors estaven disponibles: havia de tornar a rodar amb Michelle Williams, Mark Wahlberg i el jove Charlie. Després vaig esbrinar si podria disposar de les mateixes localitzacions. Vam aconseguir les respostes en dos dies. I vaig decidir fer-ho.
Cal separar la feina de l’artista de la seva vida personal?
La feina és una cosa i el que facin en la seva vida privada, una altra, llevat de si ho fan amb menors d’edat. Llavors has d’intervenir. Però jo crec que l’art no s’hauria de barrejar amb qui és aquell artista en la seva vida personal.
Què li va fer pensar que podia arribar a temps amb tot?
4000 anuncis, 30 pel·lícules i 200 produccions. Puc xutar la pilota des de qualsevol angle.
Ha millorat, la pel·lícula, amb Christopher Plummer?
Per descomptat. El nou John Paul Getty és molt millor que el de Spacey. Li ha donat una nova dimensió i molt més cor. En Christopher té un encant, un somriure i una picada d’ullet molt personals. Afegit als diàlegs que té al film, el personatge té una actitud de guerrer que no tenia en la primera versió.
Haver de tornar a filmar les escenes va ser molt estressant?
Res no m’estressa, en aquest món. Tinc tanta experiència que si algú crida que el sostre cau, en comptes d’alarmar-me penso com aguantar-lo per anar a la següent escena. No hi ha cap altra manera de fer les coses. Quan es tracta d’un realitzador tan experimentat com jo, només d’intuir un problema ja estic buscant solucions.
S’identifica amb Getty en el sentit que el l’atreu són les missions difícils?
Per descomptat. Les possibilitats que jo tenia d’arribar a Hollywood havent-me criat a West Hartlepool no arribaven a l’1%. Eren del 0,1365227. Dubta que m’agradi córrer riscos? Cada vegada que faig una pel·lícula, en corro. Sempre estic interessat a provar coses: no veig l’hora de poder provar sort amb un musical, un western i una pel·lícula de pirates. La majoria de la gent en aquesta indústria té un pla perfectament traçat per als pròxims anys. El meu pla és no tenir-ne cap. Soc com un nen en una botiga de joguines que mira cada joc i pensa que el pot provar. Aquest és el repte. És el que m’entusiasma al matí i m’omple d’adrenalina.
Com aconsegueix tenir tanta energia, a 80 anys?
Deu ser per la meva mare. Va pujar tres fills. Un d’ells va ser Tony Scott, extraordinari, i el meu germà gran va ser capità de vaixell i va navegar pels mars del sud de la Xina durant 20 anys.