El llatí hispànic
El Govern central vol resoldre així el seu mal pas després de la sentència del TC
El ministre Íñigo Méndez de Vigo proposa que una llei harmonitzi l’ús de les llengües oficials en el sistema educatiu de Catalunya.
El ministre Íñigo Méndez de Vigo ja va admetre que la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) ho canviaria tot. La resolució, publicada dimarts, va liquidar la fórmula amb què el Govern espanyol pretenia garantir el dret a triar el castellà com la llengua vehicular a Catalunya.
Però el canvi serà més important del que s’esperava, perquè l’Executiu central es proposa elaborar una nova normativa que ja no afectarà només l’escola catalana. Pretén que la nova regulació serveixi per a totes les comunitats autònomes on hi ha més d’una llengua oficial.
Ahir el titular d’Educació, Méndez de Vigo, va anunciar que el Govern portarà aquesta proposta al Pacte per a l’Educació, en el marc del qual pretén consensuar el seu abast amb tots els grups polítics i amb el sector educatiu.
El ministre es va comprometre que la nova normativa respectarà les competències de les comunitats autònomes. Aquest és precisament el retret que va plantejar el Tribunal Constitucional en la sentència d’aquesta setmana. Els magistrats consideren que la Lomce no havia respectat les atribucions del Govern català perquè imposava una inspecció i un sistema de finançament incompatible amb el repartiment de competències previst a la Constitució.
Méndez de Vigo va admetre en part aquell pecat ahir, en una entrevista a Los desayunos, de TVE, quan va reconèixer que l’article de la Lomce que el Constitucional ha anul·lat “no s’hauria d’haver donat mai”, però que va ser necessari introduir-lo perquè el Govern central es va veure obligat a actuar, de manera subsidiària, “perquè l’administració competent [la Generalitat] no actuava” per garantir l’ús del castellà en l’educació catalana.
Ara Educació buscarà una fórmula de consens, que presentarà al Pacte Educatiu. “En parlarem amb tothom”, va assegurar el ministre.
Al marge d’aquesta solució, que la Moncloa vol que sigui la definitiva, el Ministeri d’Educació ja ha decidit com resoldrà el conflicte que ara se li plantejava amb l’inici del període de preinscripció –previst per a principis d’abril– a l’escola catalana i mentre la Generalitat continua intervinguda.
El Govern deixarà que sigui el Departament d’Ensenyament qui resolgui com es planteja la presituació inscripció, amb la confiança que abans que la decisió sigui inajornable ja hi haurà un nou govern a Catalunya.
L’Executiu central vol evitar adoptar una resolució i que després els nous responsables del Govern la canviïn. Si ho hagués de fer, ja a l’abril, el ministeri vol tenir estudiades les possibilitats, que no seran les definitives que després s’emportaran per introduir-les a la llei, sinó que es tractarà d’una fórmula que serveixi per a aquest any i per a la actual.
De moment, el Ministeri d’Educació, segons les fonts consultades, està estudiant com influeix la sentència del Tribunal Constitucional en l’objectiu últim que és garantir el dret dels pares a triar la llengua en què volen que els seus fills estudiïn a les comunitats autònomes amb llengua cooficial, ja que la sentència no només aborda la qüestió competencial, sinó que també al·ludeix a l’Alta Inspecció, i tot això es tindrà en compte.
Educació es prendrà el seu temps, perquè no vol que la solució que es doni sigui “una ocurrència”, sinó que es pretén que el que es decideixi sigui una via vàlida que no pugui ser tombada pel Tribunal Constitucional. El ministre té clar que “no hi ha solucions miraculoses”, sinó que cal estudiar-ho tot a fons per trobar una solució “que després es pugui dur a la pràctica”.
El ministeri esperarà que sigui el nou Govern català el que aquest any resolgui el sistema de preinscripció