Pintures neandertals
La troballa reescriu la història: el primer artista no va ser l’‘Homo sapiens’
Els arqueòlegs descobreixen que els neandertals que vivien a la península Ibèrica fa 65.000 anys ja pintaven amb pigments negres i vermells figures d’animals i motius geomètrics a les parets de les coves.
Els neandertals que vivien a la península Ibèrica fa 65.000 anys ja pintaven art rupestre a les parets de les coves. Pintaven figures d’animals i motius geomètrics com ara punts, discos i ratlles. També solien deixar les empremtes de les mans, potser com una firma. Utilitzaven pigments negres i sobretot vermells, “possiblement per la càrrega simbòlica del color de la sang”, suggereix João Zilhão, arqueòleg de la Universitat de Barcelona (UB) que ha participat en les datacions de pintures trobades a coves de Cantàbria, Extremadura i Andalusia.
Les datacions, que es presenten aquesta setmana a la revista
Science, demostren que les pintures es van fer en una època en què les úniques poblacions humanes que vivien a la península Ibèrica eren neandertals, uns 25.000 anys abans de l’arribada dels Homo sapiens. Els resultats situen aquestes pintures, descobertes al segle XX però que no s’havien datat amb precisió fins ara, com les mostres d’art rupestre més antigues del món. Per tant, demostren que no van ser els Homo sapiens els qui van inventar l’art rupestre, com es creia fins ara.
“El més important que demostren és que els neandertals ja tenien pensament simbòlic”, des- taca Zilhão. “I si tenien simbolisme, significa que tenien llenguatge, perquè el llenguatge és l’expressió a través de símbols. El que és realment important d’aquestes pintures rupestres no són les pintures en si, sinó el que ens diuen sobre les capacitats cognitives dels neandertals”.
Una prova addicional del pensament simbòlic dels neandertals l’aporta una col·lecció de petxines trobada a la cova de Los Aviones, a Cartagena. Són peces tractades amb pigments grocs i
que presenten orificis, presumiblement per ser utilitzades com a collarets. Una nova datació de les petxines, que es presenta aquesta setmana a la revista Science Advances, els atribueix una antiguitat d’entre 115.000 i 120.000 anys.
Les pintures rupestres realitzades per neandertals s’han identificat a les coves de La Pasiega (al municipi de Puente Viesgo, a Cantàbria), Doña Trinidad (a Ardales, província de Màlaga) i Maltravieso (Càceres). Totes tres estan obertes al públic.
Són “creacions premeditades”, afirma Zilhão. Destaquen especialment les impressions en negatiu de les mans, que s’obtenen posant una mà sobre una paret, agafant el pigment amb la boca i bufant, de manera que a la paret queda la silueta de la mà (vegeu la foto petita). “Sembla que estan situades deliberadament en relació amb formes naturals de les coves, més que no pas creades a sorts en superfícies accessibles. [Són] símbols amb significat en llocs amb significat”, escriuen els investigadors a Science.
Les pintures han estat datades gràcies a la nova tècnica d’uranivermells tori, que ofereix datacions precises de minerals de fins a 500.000 anys d’antiguitat a partir d’uns quants mil·ligrams de material. La tècnica clàssica del carboni 14, en canvi, no ofereix resultats fiables més enllà d’uns 40.000 anys. Aquesta limitació del carboni 14 explica que l’antiguitat de les pintures de La Pasiega, Doña Trinidad i Maltravieso no s’hagi pogut establir fins ara.
Seguint la tècnica d’urani-tori, les pintures de La Pasiega a Cantàbria tenen una edat mínima de 64.800 anys. Les de Maltravieso. a Extremadura, de 66.700 anys. I les de Doña Trinidad, a Andalusia, de 65.500 anys. En aquesta última cova, a més, s’han analitzat mostres de cinc estrats diferents que demostren que les parets es van pintar repetidament des de fa 65.000 anys i fins a 40.000.
Que la pintura rupestre es practiqués en una mateixa època en tres coves separades per centenars de quilòmetres, i que es continués practicant al llarg de 25.000 anys, indica que “no ens trobem davant d’un comporta- ment esporàdic sinó d’una llarga tradició cultural”, afirma João Zilhão, que ha col·laborat en la investigació amb científics del Regne Unit, Alemanya, Portugal i França, així com d’altres institucions espanyoles.
“Els neandertals eren extremadament avançats”, recorda Marina Mosquera, arqueòloga de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i especialista en origen del pensament simbòlic, que no ha participat en la investigació. “Tenien una organització domèstica i social molt sofisticada. Fins i tot practicaven enterraments, cosa que és l’expressió d’una cognició molt complexa”.
Altres indicis d’expressió simbòlica entre els neandertals inclouen les venus de Berekhat Ram i de Tan-Tan (dues figures antropomorfes d’entre 200.000 i 300.000 anys d’antiguitat); els cercles de pedres de fa 175.000 anys trobats a la cova de Bruniquel, al sud-oest de França; o l’ús de plomes d’ocell com a ornament o com a capa, documentat a Gibraltar. “Personalment, no em sorprèn que també fessin pintures rupestres”, declara Mosquera.
L’avantpassat comú dels neandertals europeus i els Homo sapiens originaris de l’Àfrica, que va viure fa més de 500.000 anys, ja tenia capacitat de pensament simbòlic, afirma Zilhão. Tot i això, l’art rupestre no apareix fins molt més tard i ho fa de manera aparentment independent en els dos llinatges. “El que ens hem de preguntar és per què apareix quan apareix i no abans o després”, sosté l’arqueòleg.
La seva interpretació, basada en l’ús que les societats de caçadors-recol·lectors fan dels símbols, és que va ser per una raó demogràfica. “Amb l’augment de població –argumenta–, les societats es tornen més complexes i arriba un moment que fan falta signes d’identificació per indicar quin és el teu grup i quin és el teu territori”.
Si la interpretació és correcta, els símbols visuals no devien aparèixer únicament a la península Ibèrica sinó a qualsevol lloc on el creixement demogràfic fes necessaris senyals d’identificació grupal. “Esperem que es trobarà art rupestre d’origen neandertal en altres regions d’Europa”, conclouen els investigadors a Science. I prediuen que es trobaran pintures “igualment antigues entre poblacions no neandertals de l’Àfrica i Àsia”.
CREADORS IBÈRICS Tres coves espanyoles tenen obres de fa 65.000 anys, les més antigues del món
CULTURA AVANÇADA Els antics europeus tenien un pensament simbòlic semblant al dels ‘sapiens’