Equilibri precari
La controvèrsia per la retirada d’una obra de la fira Arco pel fet d’atemptar contra la llibertat d’expressió artística; i les dificultats econòmiques que té un club tan important per a la història del bàsquet com el Joventut de Badalona.
SI hi ha una entitat esportiva a Catalunya arrelada a la ciutat i amb un planter excepcional forjador de grans figures de l’esport espanyol, aquesta és la Penya, el nom de guerra del Joventut de Badalona, un club fundat el 1930 però que podria desaparèixer el proper 22 de març, data d’una crucial assemblea general extraordinària d’accionistes que té com a segon punt de l’ordre del dia la dissolució del club en vista de la seva apressant falta de tresoreria.
El cas de la Penya és paradigmàtic de com resulta de complicat per a moltes entitats compaginar la seva tradició i manera d’entendre l’esport amb les exigències de competicions cada vegada més globals en les quals els clubs petits s’han d’enfrontar a competidors sense solera però amb recursos generosos. Una de les causes de la mala situació del club va ser precisament la que fins avui constitueix el seu trofeu més valuós: la Copa d’Europa del 1994, guanyada a Tel Aviv. Aquell objectiu tan ambiciós es va aconseguir gràcies a una generació de grans jugadors de casa però també amb un dispendi en fitxatges –entre altres despeses– desproporcionat, una mena de fugida cap endavant d’efectes retardats per a l’entitat verd-i-negra.
La Penya no és l’únic equip amb solera de Catalunya que pateix per mantenir-se a l’altura del seu prestigi i palmarès. Clubs com el Reus Deportiu d’hoquei sobre patins o el Granollers d’handbol han passat períodes difícils. Com succeeix en el cas del Joventut, la supervivència d’aquestes entitats depèn en gran mesura dels ajuts públics, principalment dels respectius ajuntaments. Encara que uns i altres a Badalona proven de garantir la supervivència de la seva principal ensenya esportiva, el desacord és preocupant i cada interlocutor responsabilitza l’altre dels incompliments. Penya i Ajuntament de Badalona tenen encara dies per evitar la desaparició d’un excepcional emblema de la ciutat, més enllà del terreny esportiu, que a més compleix d’allò més bé la funció de fomentar l’esport entre els nens i joves, com demostra el seu planter exemplar, un dels tres millors d’Espanya.
No obstant això, la injecció de fons públics no hauria de ser la fórmula exclusiva per garantir la viabilitat de la Penya. Les noves formes de patrocini són àmplies. Així, per exemple, la Volta estrena aquest 2018 una primera edició amb el patrocini d’una de les empreses lligades al Tour. De vegades el peix es mossega la cua i no hi ha fons privats per als clubs històrics sense grans resultats pel mig.